En marxa els sistemes sonors que dissuadeixen els esbarts d'estornells

Els sistemes sonors dissuasoris que Medi Ambient col·loca coincidint amb els períodes de fred per evitar la presència massiva d’estornells a la ciutat ja estan en marxa, ubicats principalment a les copes dels plataners de la plaça de la Llibertat i al tram del passeig Prim més pròxim a la plaça de la Pastoreta. Els equips repel·lents d’aquests ocells, que s’activen quan la seva presència pren característiques de plaga, funcionen emetent sons de socors d’aus enregistrats de manera natural i crits de depredadors que espanten, confonen i desorienten els estornells per dissuadir el seu posat, tal com detallen fonts municipals.

El regidor de Medi Ambient, Dani Rubio, explica que «els altaveus estan programats i, cap a les sis de la tarda, abans que es faci fosc que és quan venen les aus, emeten els sons» i que «és una actuació que es fa cada any» després de l’episodi que, quatre anys enrere i arran de diferències de temperatures, havia generat una acumulació d’aquestes aus a la Llibertat que va requerir l’ús de coets i una àliga.

Aplicació cíclica

El tractament es ve aplicant de manera cíclica i busca que els grups d’estornells que baixen a situar-se a les zones objectes de control desisteixin d’aquesta acció. Per això, es duen a terme una sèrie de passos que se centren en l’estudi de la localització adequada dels aparells dissuasoris, la instal·lació dels mateixos equips i la realització de visites de control per verificar el correcte funcionament i la freqüència dels sons. Els senyals acústics «s’encenen de manera gradual cada quinze minuts». «Tot i que altres anys havíem tingut episodis de brutícia provocada pels estornells, que són milers d’ocells, enguany fins al moment no se n’ha donat cap», afegeix Rubio, que precisa que el sistema «evita brutícia i evita malestar als veïns». Les visites de control als aparells és fan «un o dos cops a la setmana, o si arriba alguna incidència» i les zones més problemàtiques de la ciutat són exactament les dues on s’ubiquen emissors de sons. Els resultats que s’estan recollint no han fet necessària, aquesta vegada, la intervenció de cap au de rapinya.

Els grans esbarts d’estornells que es formen, tal com concreten des de l’Ajuntament, «generen quantitats ingents d’excrements que s’acumulen en llocs concrets de les seves zones d’influència» i «els components àcids d’aquests excrements tenen efectes corrosius i degradants que poden acabar amb la vegetació de la zona i provocar desperfectes als elements de pedra i metall». Els estornells fan el niu, principalment, als complexos arquitectònics i als arbres del nucli urbà. Formen «grups molt sorollosos i higiènicament molt molestos i, per això, s’han de prendre mesures per assegurar la salut de les persones i la viabilitat i la higiene de la zona».