La FAVR entén les càmeres a Reus com «una ajuda» però «no la solució total»

Les càmeres que l’Ajuntament instal·larà a diferents carrers en una nova fase del desplegament del pla de videovigilància, així com les que ja operen en alguns punts de la ciutat, són «una bona ajuda però no una solució definitiva». La Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR), que aplega al voltant de 36 entitats veïnals, valora que els dispositius «són positius i és clar que col·laboren en la lluita contra la delinqüència de carrer. Com més elements hi hagi per combatre l’incivisme i la inseguretat, millor». Destaca, però, que «les persones que volen fer alguna cosa ja estan informades sobre on hi ha càmeres i com funcionen, saben esquivar-les» i concreta que «el que serviria és una mica més d’educació i, potser, més policia als carrers. Però ja sabem que la quantitat d’agents no és infinita i que no poden estar a tot arreu alhora». Els veïns, tal com explica al Diari Més el president de la FAVR, Marcos Massó, «no tenim la sensació que la delinqüència estigui augmentant a la ciutat». «Sí que sabem que hi ha casos puntuals a tot arreu i que hi ha barris on n’hi ha més que a altres», afegeix, «però no hem percebut un increment ni hem rebut recentment més queixes». «Que els qui delinqueixin siguin conscients que, tot i que els enxampin, segurament no els passarà gran cosa, és un altre dels obstacles als quals ens hem d’enfrontar ara», precisa Massó.

Se n’instal·laran a 4 punts més

L’Ajuntament ha tret a licitació, amb un pressupost de 35.000 euros IVA inclòs, el contracte per al subministrament i ubicació de quatre noves càmeres de videovigilància que es col·locaran a l’eix entre el carrer de la Sardana i la plaça Comte de Reus, a la plaça de Teresa Miquel i Pàmies i al carrer de Pròsper de Bofarull. La distància màxima que cobrirà cada càmera és de 100 metres. Els dispositius gravaran les imatges de forma local per un període curt. La gravació i emmagatzematge a llarg termini –durant les 24 hores del dia i fins a un màxim de 30 dies i no es gravarà àudio– així com la seva visualització a la sala de control de Guàrdia Urbana es realitzarà a través del programari de videovigilància de què ja disposa l’Ajuntament per la gestió de càmeres IP a la via pública. La posada en marxa de les primeres càmeres a la ciutat, anys enrere, havia generat crítiques d’una part de la ciutadania que considerava que no era pertinent gravar els moviments dels veïns quan circulen per la via pública. En aquest sentit, el president de la FAVR valora que «qui no està fent cap mal, no s’ha de preocupar. Si sabem que hi ha càmeres que no són per res més que per evitar la delinqüència, possiblement és positiu que hi siguin». Sobre si la presència de càmeres desplaça la delinqüència a altres carrers, Massó expressa que «es col·loquen, segurament, als carrers on ara ja hi ha un problema i els veïns dels quals també tenen també el dret a descansar. En tot cas, s’ha de controlar que això no passi».

Un nou dispositiu de viligància es mourà per la ciutat

Dins del paquet de la nova licitació de càmeres, l’Ajuntament ha inclòs també una «unitat mòbil de videovigilància». Segons concreta el plec que regirà la contractació, el dispositiu, que serà el primer del seu tipus a Reus, consistirà en una «càmera de videovigilància IP solar autònoma amb la finalitat de poder instal·lar-la en diferents zones de la ciutat segons les necessitats i sense tenir connexió elèctrica ni de xarxa». La distància màxima que cobrirà aquest aparell en particular serà de 10 metres, «garantint el perfecte visionat i identificació fins a aquesta distància en condicions de grans contrastos lumínics o de baixa lluminositat». A més, «la unitat mòbil de videovigilància serà totalment autònoma a nivell elèctric a partir de la càrrega de les bateries per fotovoltaica del propi equip». El dispositiu tindrà infrarojos, àudio tot i que no el gravarà, detecció de moviment, connexió 4G i cartell on s’indicarà que es tracta d’una càmera de vigilància.