Pellicer: «Reus vol passar a la primera corona de municipis de risc químic»

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, va anunciar ahir en el transcurs d’una conferència pronunciada a El Círcol que «Reus exigirà, i de fet ja ho ha demanat, passar a formar part de la primera corona de municipis de risc químic», i no quedar-se en la segona on ara es troba. Fer el pas implicaria dotar la ciutat, prou pròxima a la ubicació dels polígons de producció, d’«alarmes i fer que es revisin els protocols de seguretat». Pellicer també va plantejar, com una de les propostes estrella, la creació de l’«Aliança del Sud», un nou «espai polític, social i econòmic que exerceixi amb fermesa de pal de paller per tal de vehicular les reclamacions, no tan sols d’infraestructures i de mobilitat, sinó culturals, socials, econòmiques i mediambientals» del territori. I va avançar que avui mateix se celebrarà una nova trobada entre diferents batlles per revalidar el Pacte d’Alcaldes sorgit de les Cimeres Bilaterals Reus-Tarragona, sobre les quals va apuntar que «he parlat amb l’alcalde Pau Ricomà, amb qui espero reunir-me molt aviat».

Vinculat a l’àrea metropolitana, l’alcalde va insistir en «si hi ha consens, mantenir l’aposta per l’Oficina Territorial de Projectes que Reus va posar damunt la taula l’any passat», i va reivindicar l’Estació Central de l’Aeroport «que haurà de garantir la connectivitat de 500.000 persones» així com l’Estació Reus-Sud Bellissens –el baixador– i «la reconversió de l’autovia de Reus a Tarragona en el nou Passeig del Camp, amb tots els serveis necessaris, com transport i serveis de comunicació». «No hi estem tan lluny», va dir. El batlle va reconèixer, en aquest sentit, «la tasca que estan duent a terme les Cambres de Comerç» del territori. I va ressuscitar l’«objectiu que Aena converteixi l’Aeroport de Reus en la quarta pista d’El Prat», alhora que subratllava la necessitat «que n’ampliï l’horari comercial i recuperi el transport de mercaderies», perdut des del 2015.

Línies de ciutat

La ponència, sota el títol El futur és avui, va enumerar igualment iniciatives de ciutat que ja estan en marxa, com la connexió del passeig Nord, la vianalització del Tomb de Ravals i el seu entorn, la creació del Centre Social El Roser o la construcció de la primera piscina municipal coberta, així com el desdoblament del CAP Sant Pere, la configuració d’una Zona de Baixes Emissions o la recuperació de la Boca de la Mina. Al llarg de tota aquesta setmana, de fet, l’Ajuntament ha tret a concurs un seguit de projectes vinculats amb actuacions compreses dins el Pla d’Inversions 2019 i al Pla d’Acció Municipal 2019-2023. El batlle va avançar que en les properes setmanes es licitaran noves parcel·les al polígon AgroReus assolint quasi la plena ocupació a la zona nord-est i la voluntat d’instal·lar plaques fotovoltaiques a les escoles públiques «per fomentar l’autoconsum».

Un govern de 15 i els socialistes

En l’apartat més purament polític, Pellicer va treure pit d’haver aconseguit, el 26-M, «la tan anisada majoria sòlida i estable» del seu «govern de 15» format per Junts per Reus, ERC i Ara Reus. Va tornar a referir-se, també, al concepte de «govern de 21 pel segle XXI» que havia apuntat en campanya i va proposar al PSC, de nou, «bastir un acord en matèria d’infraestructures que ens permeti caminar junts. Un acord per reclamar la implicació i dotació econòmica a les administracions competents, la Generalitat i especialment govern de l’Estat». «La setmana que ve convocaré el PSC per posar les bases d’una majoria de 21», va dir. L’alcalde va fer una única menció a la CUP per definir-la com una «força important a la ciutat» junt amb el PSC, tot i que d’aquest últim va emfatitzar que ho era «especialment».

En la reclamació concreta que Reus quedi inclosa a la primera corona de municipis de risc químic, Pellicer va fer-se una pregunta directa: «De tot això, no en podíem haver parlat abans?». I va assegurar que «ara haurem de fer de la crisi una oportunitat». Per tot plegat, «emmirallem-nos en altres polígons petroquímics del món envoltats de nuclis habitats, com Amberes i Houston, revisem contundentment la seguretat, reconvertim la indústria i excel·lim» perquè, va dir, «ens hi juguem el futur». L’alcalde va valorar que «d’ençà de l’accident d’Iqoxe, ens hem fet tots més conscients de la importància econòmica i social que té la indústria petroquímica per al Camp de Tarragona» i va detallar que «aquesta indústria ha estat els darrers 50 anys un dels nostres motors econòmics i representa el 50% de la producció del país». «No pot ser que només ens centrem en el risc potencial, tot i que també ho hem de fer», va manifestar, i d’aquí la petició «ja formulada» que la ciutat pugui ser inclosa a la primera corona, cosa que implicaria «tenir, també sirenes».

Generar una xarxa de municipis

El batlle va fer un salt de perspectiva per abordar qüestions territorials i va apuntar que «sovint ens hem caracteritzat per protagonitzar guerres internes i, sobretot, caure en un autoanàlisi demagog que sempre ens ha portat al no se’ns té en compte i el sud no existeix». I va llençar a l’aire alguns interrogants: «Hem fet prou? Els alcaldes i els ajuntaments, les empreses, la ciutadania, hem fet prou?». «Pot ser que ens hagi estat més fàcil mirar-nos massa i barallar-nos que organitzar-nos per configurar una xarxa de municipis complementaris amb interessos compartits per satisfer les necessitats de mig milió d’habitants que fa anys que reclamen ordre i valentia», va dir. En aquest mateix sentit, va detallar que «defenso configurar l’Aliança del Sud» i fer-ho «a partir del que ens uneix i que s’hi puguin sumar ajuntaments, diputats, senadors, institucions públiques i privades, empreses i col·lectius per compartir discurs». Pellicer va destacar, sobre aquest tema, que «el govern té una visió clara de futur i jo proposo configurar l’Aliança del Sud per implementar el concepte de Catalunya-ciutat».

Al desenllaç de la conferència, que va omplir la sala noble d’El Círcol, Pellicer va rebre dues interpel·lacions dels assistents. Una va realitzar-la l’històric esportista Pitu Casanovas, que va demanar que la futura piscina coberta «no sigui de 25 metres sinó de 50». L’alcalde va respondre que «es farà com els tècnics considerin i serà una bona piscina». L’altra preguntava per soterrament de vies que Pellicer va aclarir que no es produirà.