Economia
La CE veu indicis d'il·legalitat als ajuts a Ryanair i investiga més acords
Brussel·les ampliarà el cas sobre els contractes d’aerolínies amb entitats públiques per operar a Reus i Girona, obert l’any 2013
Ryanair, condemnada a pagar 50 euros per cobrar l'equipatge de mà a quatre passatgers
De fet, en un comunicat, la CE detalla que «un cop iniciada la investigació, Espanya va confirmar l’existència de nous acords de comercialització addicionals, gràcies als quals, i als ja investigats per la Comissió Europea, Ryanair i d’altres companyies aèries havien estat cobrant incentius de comercialització des del 2004». En aquests moments, «la Comissió considera de manera preliminar que els ajuts a la comercialització concedits a Ryanair i a altres companyies aèries per part de les administracions públiques espanyoles mitjançant contractes de comercialització poden constituir un ajut estatal en el sentit de l’article 107, apartat 1, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea» i, per això, «continuarà la investigació per determinar si es confirma o no el punt de vista inicial». La CE concreta, en el mateix comunicat, que «l’ampliació de la investigació ofereix a totes les parts interessades l’oportunitat de formular les seves observacions sobre els incentius que s’estan estudiant i no prejutja de cap de les maneres el resultat de la investigació».
Diputació, Ajuntament i Cambra
La investigació de Brussel·les que implica Reus i Girona, tal com recull la documentació facilitada per la CE, té els seus orígens en dues denúncies. Una d’elles va ser realitzada per «un ciutadà particular» que al·legava «un acord entre la Generalitat i altres autoritats públiques per concedir 45 milions d’euros a Ryanair per tal que continués operant» al territori «en el període 2012-2017», i es basava en un article de premsa. L’altra denúncia la va impulsar «una companyia aèria competidora usuària de l’Aeroport de Barcelona» i que «denunciava la concessió d’ajuts per subvencionar les activitats de Ryanair» a Reus i Girona, també fonamentada en articles de mitjans de comunicació.
A Reus es revisa si els acords amb entitats públiques incorrerien o no en il·legalitats per atorgar avantatges indeguts a una aerolínia i si podrien, així, vulnerar les normes comunitàries per tal de mantenir el volum d’activitat aeroportuària. La documentació concreta l’evolució dels passatgers en aquell període i el percentatge de viatgers que volaven amb Ryanair: un 91,3% al 2011. I detalla els acords de comercialització en relació amb l’Aeroport de Reus per al tram 2008-2011. Un d’ells, signat per Generalitat, Diputació, Ajuntament de Reus i Cambra, i que va ser reemplaçat per un de nou al novembre del 2010, contemplava presència de logotips al web de Ryanair, articles a les revistes que es dispensen als avions de la companyia, retolació de publicitat als avions, ús de la llengua catalana als anuncis que es realitzen a la cabina i compromisos per temporada sobre freqüències i nombre d’avions amb base a l’Aeroport, sempre segons la mateixa documentació. No hi apareixen quantitats econòmiques. Brussel·les també va requerir al seu moment les còpies d’«acords que van poder haver estat signats» amb Jet2 i Tui.
Fomentar el turisme
La documentació apunta que «Espanya –probablement en referència a la Generalitat– opina que ni Ryanair ni altres línies aèries», ni els mateixos aeroports, «no van beneficiar-se d’ajuts estatals» i que «l’objectiu principal dels acords de comercialització» passava per «fomentar el desenvolupament econòmic i turístic de Catalunya». Tant la Generalitat com Ryanair van negar al seu moment qualsevol irregularitat en aquests vincles.