El Rei Carnestoltes LX i la Quaresma reusenca donen una oportunitat a l'amor

Per Carnaval, a Reus, qualsevol cosa és possible. També l’amor entre el Rei Carnestoltes i la Quaresma. El Carni i la Quari van trobar-se ahir, a última hora, al Mercadal, amb el monarca enllestint la mudança per instal·lar-se a la que serà casa seva durant els pròxims dies i ella remugant amb les veïnes davant del sobtat esclat d’aquesta «festa insuportable». El rei va insistir en conèixer qui li semblava «un dona molt i molt maca, amb set cames llarguíssimes» i ella va repassar el repertori d’excuses més local: «No podrà ser, he d’anar a acabar tota sola les obres de la Boca de la Mina, a repartir llanternes a qui no tingui llum i a arreglar la gespa del camp de futbol del Reus Deportiu».

Al final, el Carni va convidar-la a «acompanyar-me a tots els actes del Carnaval i, després, si no t’agrada, no m’hauràs de veure mai més». Tot i que la Quari, d’entrada, desconfiava de la proposta, ell li va fer la promesa més ferma. «Mantindré el pacte encara que m’ofereixin la presidència de la Diputació», va assegurar el Rei Carnestoltes, i ambdós van pujar a oferir el pregó del Carnaval 2020 des del balcó de l’Ajuntament. El romanç va fer petar focs artificials al palau municipal.

Tot i haver arribat ahir mateix, en una entrada organitzada per les colles La Trepa Bimbirimboies i Farts d’Olla i per Rebullits Teatre, el que serà el Rei Carnestoltes LX ja es coneix la ciutat de sobres. Al·lusions als polilleugers del Cèlia Artiga i el Joan Rebull, els «passatges on manca il·luminació», l’obligació de remullar amb aigua les miccions dels gossos, mencions la sort nadalenca d’El Cachirulo i la reivindicació de Gaudí com a «il·lustre reusenc. No, com diuen, de Riudoms…» van deixar bona mostra de com de ràpidament s’ha integrat al municipi. I per acabar de posar-se al públic a la butxaca, va apostar per un clàssic que no falla, el del «barri marítim, que n’hi diuen capital».

El Rei Carnestoltes va irrompre al Mercadal en un cotxe descapotable, precedit per la seva guàrdia ben solemne, i va passejar-se per la plaça saludant personalment tots els seus súbdits. També va adreçar-se a l’alcalde Pellicer, i li va demanar «què tal va?». «Espero que asserenat, no com quan va explotar la indústria d’aquí al costat», va dir. I va concloure felicitant als polítics per «com us repartiu les seus. Tenim ara a Tarragona la Diputació de Reus».