Diari Més
Meritxell Barberà

Presidenta de la Unió de Botiguers de Reus

Comerç

«No entenc el comerç de Reus de cap forma que no sigui anant tots junts»

La nova Junta vol més socis, estudia una plataforma ‘online’ i insistirà en «un gran acord» d’entitats

Barberà ocuparà el càrrec durant els pròxims quatre anys.

«No entenc el comerç de Reus de cap forma que no sigui anant tots junts»Olívia Molet

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Meritxell Barberà, la quarta generació de la família de comerciants de Reus, va ser escollida dimarts per presidir la Unió de Botiguers entre 2020 i 2024. La nova Junta la integraran Laia Pàmies (vicepresidenta), Albert Espasa (secretari i tresorer), Josep Mestres, Rosa Lucas, Sònia Carbonell, Marta Lluaà i Àlfred Pitarch (vocals).

—Quina Unió de Botiguers s’ha trobat?

—Jo ja formava part de la Junta sortint. La Unió de Botiguers ens la vam trobar fa quatre anys amb molts deutes, l’única opció que hi havia per sanejar-la era patrimoni i així ho hem fet. Ara, ens cal més presència a la ciutat, més força, fer-nos més grans i transversals. Cal treballar tots junts pel comerç de Reus.

—El seu és, doncs, un projecte continuista?

—Però amb idees noves. Volem fer una Unió de Botiguers forta, més socis. Tenim el repte de l’associacionisme absolut, tot i que és molt difícil. Això vol dir oferir als socis la dinamització dels comerços i també treballar amb l’administració. Ja sabem que les botigues del segle XXI són diferents, no són només físiques. Per tant, volem redissenyar-les i cal formació, per la qual de vegades necessitem ajuda de l’administració. Ens posem a disposició de la ciutat perquè el comerç fa ciutat i la manté viva.

—Quants socis hi ha ara i quin és el llistó?

—Ara en som 133. No puc parlar d’un objectiu. Com més, millor. I que siguin de tota la ciutat, no només del centre.

—Quins reptes ha d’afrontar el comerç a Reus?

—Ens estem trobant, a tot arreu i no solament a Reus, que hem d’adaptar-nos a noves formes de vendre i formes d’entendre el comerç. Sovint, el petit botiguer o el botiguer mitjà no tenim accés a formació per crear una web. Ens fan falta eines per tal que qui vulgui ho pugui fer o bé treballar per agrupar-nos i vendre conjuntament en una plataforma. També hi ha el repte de treballar junts amb les altres entitats. Necessitem un gran acord del comerç de Reus.

—Com és la relació amb la resta d’entitats?

—La relació personal és bona. De fet, a l’assemblea vam poder veure presidents d’altres entitats i són benvinguts. De vegades és una qüestió de voluntat personal de voler fer les coses. Per part meva hi és tota. No entenc el comerç de Reus d’una altra manera que no sigui anant tots junts. Cadascú té les seves característiques. El centre té una concentració molt important d’establiments comercials però no ens hem d’oblidar dels comerços dels barris perquè donen cohesió i mantenen la vida.

—D’on sorgeix aquesta intenció?

—Volem apel·lar al sentit emprenedor i de consens de tota la ciutat que va portar Reus a tenir la primera unió de botiguers de l’Estat al 1975. Aquest 2020 fa 45 anys i un dels fundadors va ser el meu pare. Sense ells no seríem aquí. Per això sento un gran honor i una gran responsabilitat de ser presidenta.

—Es tracta de generar una sola associació o de treballar conjuntament totes?

—Si hi ha voluntat, la fórmula ja la trobarem, de la manera que sigui. Hem de parlar. No volem imposar res. Hi ha una dita que diu que si camines sol aniràs més ràpid, però si camines acompanyat arribaràs més lluny. I volem arribar lluny.

—Hi ha un tema que sempre està damunt la taula: els locals tancats.

—Al final, és una qüestió de mercat. De la voluntat del propietari de fer un lloguer més assequible i que hi hagi oportunitat per tothom per obrir negocis. Sabem que hi ha emprenedors a la ciutat i s’ha de treballar. És difícil entrar en la propietat privada.

—La gran qüestió del mandat serà vincular les entitats?

—Jo espero que no m’ocupi tot el mandat, que ho puguem fer més ràpid. És un dels grans objectius, sí. Però també volem dinamitzar els comerços, poder dir la nostra en àrees sensibles per al comerç o buscar polítiques de mobilitat que afavoreixin el comerç de proximitat.

—Com al raval de Santa Anna. Hi estan a favor?

—Sí, però sempre i quan es tingui en compte que els veïns puguin entrar i sortir, i això no desviï els visitants cap a altres zones.

tracking