«Les mesquites han tancat perquè saben que es tracta de protegir la salut»

—Com s’està vivint en la comunitat islàmica l’estat d’alarma i l’ordre de confinament?

—L’ordre és igual per a tots i, per tant, d’obligat compliment sense distinció, la qual cosa fa que, amb totes les dificultats que això comporta, possiblement també estigui servint per a acostar-nos els uns als altres sense distinció de nacionalitat o religió. Evidentment la comunitat musulmana i, en concret, la marroquina estan comunicats entre ells de forma molt homogènia i ajudats pels mitjans de comunicació, les autoritats locals i les nostres de pròpies. Les noves tecnologies faciliten aquesta comunicació que en temps de confinament ajuda enormement.

—Quina és la situació actual al Marroc respecte al coronavirus?

—Al Marroc, sobre la base de les males experiències hagudes en altres països, es va prendre de manera urgent la mesura de confinament, la qual cosa ha fet que s’estigui frenant la propagació de la pandèmia bastant eficaçment, encara que, com tots sabem, mai hi ha certesa total sobre com serà el desenvolupament al nostre país. A dia d’avui (divendres passat, 27 de març), el nombre de casos confirmats de coronavirus al Marroc ascendeix a 275, amb 50 nous casos registrats durant les últimes 24 hores. Es van registrar quatre noves morts que ara representen un total de 10 casos de mort. Un nou cas de curació eleva el nombre de persones declarades curades a vuit. El 72% dels infectats tenen més de 40 anys i es van excloure 931 casos després de proves de laboratori negatives. Fins a 2.341 contactes encara estan sota supervisió mèdica i altres 669 han completat el període de control.

—Què va suposar el tancament de les fronteres?

—Per instruccions de Sa Majestat el Rei Mohammed VI, el govern marroquí ha pres una sèrie de mesures decisives per a limitar la propagació del coronavirus. Des de l’aparició del coronavirus al Marroc el 3 de març, les autoritats marroquines han aplicat una bateria de mesures preventives. Entre elles, el tancament d’escoles, cafeteries, restaurants, bars, hammams, clubs esportius i fins i tot fronteres aèries i terrestres. El 13 de març, el Marroc ha suspès el trànsit de passatgers per via aèria o marítima. Els tancaments de fronteres sempre són barreres per a les poblacions, i en aquest cas que s’han anat produint gradualment en la majoria dels països han causat un caos de mobilitat per a les persones, amb tots els inconvenients que comporta especialment per a aquells que es troben temporalment desplaçats per tot el món per motius de treball o d’oci. No obstant això, és important seguir mantenint totes les mesures de seguretat sanitàries i les fronteres obertes a mercaderies atès que, en un món internacionalitzat, paralitzar el mercat de mercaderies tindria greus conseqüències per a tots.

—A Tarragona, així com a Espanya, les mesquites han hagut d’aturar l’activitat. Quina repercussió té això?

—Les persones tenim rutines que hem hagut de canviar radicalment: des de la nostra manera de treballar a la nostra manera de conviure. Per descomptat, el tancament al culte en mesquites no hauria de ser cap problema més enllà dels costums socials del nostre rés en la mesquita. No obstant això, un musulmà pot seguir el seu ritu religiós a casa seva o al seu lloc de feina com ja es fa habitualment, amb la qual cosa no planteja repercussions socials, igual que segur que tampoc les presenta per als cultes d’altres religions. Al Marroc, el tancament de les mesquites és una fàtua decretada pel Consell d’Ulemas, l’alta autoritat que té el monopoli de les consultes religioses, que va prendre aquesta decisió valenta i sense precedents a petició de Sa Majestat el Rei Mohammed VI, comandant dels creients. Per tant, la decisió de tancar tots els llocs de culte es va prendre en el nivell més alt de l’estat amb l’objectiu de detenir la pandèmia del coronavirus. A Tarragona, no hem tingut gran dificultat amb els responsables de les mesquites perquè tanquin. Entenen que es tracta de protegir la salut i el benestar dels ciutadans i que no és normal posar en perill les vides mantenint el ritu d’oració grupal. La religió musulmana no imposa l’oració grupal en aquesta situació que és tan particular.

—També han sorgit, aquests dies, iniciatives solidàries com la de la mesquita As-sunnah de Reus, que cus mascaretes per a les persones que no en tenen. Com ho valora? Coneix altres propostes similars?

—Són moltes les mans que s’han ofert per a cosir mascaretes. Diverses dones marroquines a Tarragona han contribuït a cosir i distribuir quantitats significatives de mascaretes per a diversos hospitals i policies. Veiem que hi ha gent solidària i encantadora. A qualsevol acció solidària ha de donar-se-li un aplaudiment i reconeixement per part tant dels que la reben de manera directa com els que la vivim de manera indirecta. Tant de bo això serveixi com una acció més d’apropament entre persones, que en situació de normalitat, ni sabien que eren aquí.

—La Generalitat edita consells en diferents llengües i en àrab. Té la comunitat accés a tota la informació?

—Tant per part de la Generalitat com per part d’aquest consolat general, els nostres compatriotes tenen a disposició tota la informació possible, de manera que puguem contribuir tan bé com sigui possible per a erradicar entre tots aquesta greu pandèmia. Hem posat un número de telèfon per a atendre la comunitat marroquina i informar-la.

—Existeix algun protocol, pel que fa a la repatriació del cos o enterrament a Espanya, si es produís alguna defunció arran del coronavirus?

—Ara mateix cal sotmetre’s, en aquesta matèria, al que dictin les autoritats sanitàries d’Espanya i estem en permanent contacte de manera que puguem trobar la millor solució possible si, per desgràcia, sorgís algun decés en la nostra comunitat, tant si és per efecte del coronavirus o per causes naturals. De moment, però, s’ha de tenir en compte que la repatriació al país d’origen dels cossos dels morts que han mort després d’una infecció pel coronavirus o que han mort sense infecció, no és possible fins a la data d’avui. Certes disposicions rituals no es poden organitzar així que no es pot realitzar el ritual funerari.

—La normativa que permet mantenir, excepcionalment, el DNI caducat s’aplicaria també al NIE? La qüestió ha generat dubtes.

—Està clar que, amb el decret d’estat d’alarma, les situacions administratives es van adaptant a les necessitats de la societat i de l’excepcional situació que tenim. En el cas del DNI i altres documents, s’han prorrogat de manera automàtica i en el cas del NIE estem proposant que s’apliqui la mateixa mesura.

—Com està seguint tota l’emergència al consolat? El consolat ha pres alguna mesura?

—El consolat ja no ofereix serveis administratius a la comunitat marroquina, primer per estar ell mateix confinat i per estar paralitzada tant l’administració marroquina com l’espanyola. Segueix obert el consolat general per casos d’emergència però el nombre de funcionaris està molt reduït. En total som 23 funcionaris i només acudeixen tres persones, jo i dues persones més. Hem contractat a una empresa per a desinfectar el local del consolat com a mesura de precaució i els funcionaris tots tenen mascaretes, guants i gel desinfectant a la seva disposició.

—Quins passos ha anat realitzant el Marroc en aquesta crisi sanitària?

—Sa majestat el Rei Mohammed VI ha ordenat la creació d’un fons especial dedicat a gestionar la pandèmia de coronavirus. Estarà dotat amb 10 mil milions de dírhams (934 milions d’euros) i haurà de finançar «l’assumpció de les despeses d’actualització del dispositiu mèdic, en termes d’infraestructures adaptades i mitjans addicionals per a adquirir, en l’emergència». Més enllà del component de salut, aquest fons especial hauria d’usar-se per a donar suport a l’economia del Marroc. S’han establert 1.120 llits per a acomodar possibles casos de Covid-19, incloses 250 llits que es reserven per a reanimació en casos en què l’esperança de vida podria estar compromesa. S’han pres mesures socials, econòmiques i fiscals.