La comunitat musulmana enterrarà difunts al Cementiri de Reus

El col·lectiu musulmà ha trobat al Cementiri General de Reus un espai adient per enterrar els seus difunts, a les tombes a terra que integren l’illa 25. Aquesta serà la primera vegada que la comunitat com a tal faci ús de l’equipament. El portaveu de l’Associació dels Musulmans de Reus i Comarca, Mohamed Said Badaoui, explica que es tracta d’«un pas rellevant per a la comunitat i per a les persones que desitgen rebre sepultura a Catalunya i a la seva ciutat, a Reus». El seguit de restriccions i els tancaments de fronteres que tenen lloc en el marc de l’aplicació de mesures contra la Covid-19 «fan que no puguem repatriar els cadàvers al país d’origen» i «ens han empès a buscar una solució perquè les persones que puguin morir, bé per coronavirus o per qualsevol altra causa, rebin una sepultura digna com indica la religió musulmana».

En total, a aquesta part concreta del cementiri hi ha disponibles «36 tombes amb capacitat per a tres difunts cadascuna d’elles». La comunitat n’anirà adquirint alguna a mesura que tingui la necessitat de fer-ho, tal com detalla Badaoui, que agraeix «la sensibilitat i la col·laboració que ha mostrat l’Ajuntament des del primer moment». De fet, les converses entre les parts sobre aquesta qüestió venien de lluny, abans de l’esclat de la pandèmia, donat que «amb el pas de les generacions, hi haurà qui tindrà un vincle menys estret amb el seu país d’origen i preferirà quedar-se aquí» i «també hi ha conversos per als quals aquest és el seu país d’origen».

Per a enterra-se, «necessitem una sèrie de requisits determinats», detalla el portaveu de l’Associació dels Musulmans, que gestiona també la mesquita As-sunnah del polígon Granja Vila. Aquestes condicions inclouen que «no podem estar en nínxols, ha de ser en tombes que estiguin a terra» i «també que, tot i que estigui dins d’un recint, s’agrupi d’alguna manera la comunitat musulmana». Pel que fa al ritu, «a la religió islàmica, quan una persona mor, es renta el cos i es fa una cerimònia en congregació per acomiadar-lo». Donat el context d’emergència sanitària, «l’oració no es podrà fer i el rentat es farà amb la màxima seguretat».

Fins ara, quan es produïa una defunció, «les persones paguen un fons solidari que tenim a la mesquita on ens ajudàvem entre tots perquè el difunt fos repatriat al seu país d’origen». Les tombes de l’illa 25, que van construir-se uns anys enrere i estan obertes a qualsevol que les vulgui adquirir, permeten que «qui s’hi enterri s’hi pot quedar o, al cap de cinc anys, quan la normativa ho permet, es pot fer el trasllat del cadàver», afegeix Badaoui, que diu que habitualment «els enterraments es fan a Montjuïc, Collserola, València o Saragossa, on hi ha els cementiris més propers que els acullen».

Respecte a la diversitat

La regidora Montserrat Flores, responsable de Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, recorda que «la finalitat dels serveis funeraris públics és oferir el millor servei a les persones, amb ètica i qualitat i preus ajustats» i que els mateixos criteris s’empren «també pel que fa al cementiri, que des del segle XIX acull tota la ciutadania que hi vol ser enterrada, sense separacions ni discriminacions, però respectant la diversitat personal de creences. Cada sepultura és un espai privat on cadascú expressa les seves opcions ideològiques, dins d’un conjunt que és públic i unitari».

«El que hem fet en aquest cas, partint de les preferències culturals d’un col·lectiu nombrós aquí, que fins ara no s’havia enterrat a la ciutat, era buscar quines de les sepultures que tenim al cementiri es poden ajustar millor a aquestes preferències culturals», afegeix Flores, que diu que «en el col·lectiu musulmà hi havia el temor que cap de les sepultures s’ajustés a les seves preferències. Però les tenim i, per tant, quan hagin d’adquirir una sepultura, saben que podran optar a una d’aquestes, en les mateixes condicions que ho pot fer la resta de la ciutadania».