El batec permanent de l'art confinat

El passat 6 de març es va inaugurar a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus l’exposició d’art Empremtes, una proposta de l’escultora Béatrice Bizot en la qual s’explora aquest concepte des de diverses perspectives. La mostra havia d’estar oberta fins al 28 de març, però una setmana després d’obrir portes va quedar tancada per la crisi sanitària.

«Estic contenta perquè almenys vam poder inaugurar. Ara, m’imagino les peces confinades, i penso en l’exposició sola, en el silenci total», explica l’artista. Bizot assegura que, gràcies a les imatges que la gent va penjar a les xarxes socials el dia de la inauguració, sent que la seva exposició «segueix vivint, encara que no hi hagi ningú allà». Li agrada imaginar les peces a la Sala Fortuny, un espai que descriu com «un petit museu d’art contemporani lliure, una sala amb una presència molt forta, amb un pas de gent permanent».

Les Empremtes que Bizot ha deixat bategant a Reus són un recorregut per conceptes com l’origen, el bagatge, el rastre, el buit o el contingut, que l’artista desgrana a través d’una sèrie d’obres eclèctiques que parlen de la seva experiència personal, «però que també acaben tenint un valor universal» i que ens conviden a reflexionar sobre els rastres que portem cadascú al cos, a la ment.

Així, per exemple, Empremtes recorre instants vitals com ara la primera petjada al món, una empremta que, en el cas de l’artista d’origen italià, està molt lligada al Mediterrani. La mostra a través d’un vídeo-somni en el qual ella mateixa i la seva obra queden juxtaposades sobre les onades del mar, bressol del seu naixement. A la instal·lació Feta de la meva fusta, l’artista treballa amb materials sobrers del seu taller, peces que porten les empremtes de la seva feina i d’un espai que és epicentre del seu procés creatiu. El rastre vital pels països on ha viscut i viatjat es pot detectar a Viatjant en el palet, una peça amb doble lectura. D’una banda, hi és representada la mateixa artista. De l’altra, s’hi endevina un skyline de les ciutats on ha viscut. Béatrice Bizot també mostra les seves empremtes relacionals en la instal·lació Heritage (Patrimoni), en què defineix la silueta del seu cos amb fotografies de persones que l’han acompanyat en el seu recorregut vital. El rastre de la forma es pot contemplar a la peça Motlles: objecte-empremta, que són els rastres dels objectes que ha manipulat a través dels embalatges. Finalment la instal·lació central Arrels és una cara serena que s’obre i mostra les seves arrels a través de les branques d’un arbre, deixant a la vista les pròpies empremtes.

A l’espera de confirmar si l’exposició es prorrogarà un cop s’acabi el desconfinament, Béatrice Bizot admet que aquesta situació molt probablement deixarà en ella unes noves empremtes: «Ja veurem el que en surt. Segurament moltes coses, tot i que en aquest moment no sé exactament el què i el com», conclou.