«M'ofereixen llocs de feina però quan em demanen el DNI, no en tinc»

Diferents entitats de la demarcació de Tarragona s’han unit a la carta col·lectiva adreçada al president del govern estatal, Pedro Sánchez, i que reclama la «regularització urgent, permanent i sense condicions de totes les persones migrants i refugiades davant l’emergència sanitària» per la Covid-19. La crisi del coronavirus, tal com ho entenen les organitzacions que signen la petició, deixa el col·lectiu en un escenari de vulnerabilitat encara més greu i «agreuja les seves condicions de vida». La iniciativa ha aplegat el suport de centenars d’associacions.

Des de l’Associació Atzavara-Arrels de Tortosa, una de les entitats compromeses amb aquesta petició, expliquen que «hi ha gent que treballava sense papers, tenint cura de persones grans o dedicant-se a la neteja, que ara ha perdut la seva feina i que podria aportar molt en el context actual però que té dificultats per ser contractada perquè està en situació irregular». Són persones «molt vàlides però que estan patint». Al seu torn, des de Reus Refugi, que també ha signat la carta, apunten que «en l’estat d’alarma, aquestes persones poden tenir port de sortir al carrer i ser identificades per la policia, i témer que això acabi en una deportació» o també «poden recelar, igualment per por, d’anar al CAP si senten que tenen un problema de salut perquè no estan equiparats en drets a tota la societat, que és tal com realment hauria de ser».

Molt a aportar en l’emergència

Una persona migrada a la província, que prefereix no revelar el seu nom ni la concreció del seu lloc de residència i que està encara en vies de regularització de la seva situació, explica al Diari Més que «fins al desembre vaig treballant tenint cura d’una persona gran, que va morir. Després, vaig tenir alguna feina per hores en aquest mateix àmbit però se’m va acabar». Aquesta persona «era infermera al Perú i quan vaig venir ja vaig ser conscient que no podria treballar d’això però penso sí que podria ser molt útil, especialment ara que fan falta cuidadors i personal d’aquest tipus». «Busco feina gairebé desesperadament i, de vegades, m’han trucat perquè volien agafar-me i m’han dit que em farien un contracte. Però quan m’han demanat les dades personals i el meu DNI per donar-me d’alta, no en tinc».

Ella porta vivint a la zona de Tarragona «gairebé un any i mig» i té «la sort que em vaig empadronar només arribar aquí». Amb tot, recorda que «per obtenir els papers és necessari esperar tres anys». Té per davant, doncs, una espera de prop de 18 mesos. El seu marit, que al Perú oferia classes de conduir, també està desocupat. La parella té al càrrec dos fills, afronta el pagament d’un lloguer per l’habitatge on viu i es pregunta «com ens ho farem ara per aguantar l’any i mig que ens queda abans de poder obtenir papers i treballar» mentre «amb el coronavirus s’està generant molta feina a llocs on sé que sóc útil per donar un cop de mà».

Des d’Atzavara recorden que, sovint, les persones refugiades o migrades «sustenten altres familiars que han quedat al país d’origen i que depenen també dels ingressos que els reporti tenir feina». Reus Refugi apunta que ara és «una excel·lent ocasió per potenciar la seva integració no com a problema sinó com a part de la solució, acceptant i valorant la seva capacitat d’aportar energia creativa, esforç i la mateixa solidaritat que esperem oferir-los».