«Els nens han de sortir i, un cop ho facin, els haurem de respondre preguntes»

«No té massa sentit autoritzar els adults a sortir, a anar a treballar i a fer algunes altres coses, però que no puguin dur els nens, després de tant de temps, a fer un tomb». Ho explica Pere Aluja, delegat de l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) al Baix Camp. Després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés aquest diumenge un «alleujament» del confinament per als menors a partir del 27 d’abril, i a l’espera de la manera en què aquesta decisió acabarà materialitzant-se, Aluja valora que «els nens han de sortir al carrer i s’ha de fer amb totes les mesures de protecció i el que recomana la sanitat». «Dins d’aquestes precaucions», sosté, «hem de trobar l’encaix i la manera de fer-ho amb total seguretat i entendre les condicions de totes les famílies». Un cop a fora, Aluja és conscient que «caldrà que els adults els responguem moltes preguntes» i expressa que «quan van entrar a casa, tot estava funcionant amb normalitat i ara es trobaran que les coses ja no són iguals».

La situació pot generar «un impacte» i per això, abans de sortir, «haurem de parlar i preparar-nos tots plegats». En relació a la forma com tiri endavant aquest desconfinament infantil, el delegat de FANOC al Baix Camp valora que «les particularitats de les famílies són mil». El govern de Catalunya havia plantejat un sistema de franges horàries lligades a l’any de naixement dels infants, però no està tancat que aquest model sigui el que finalment s’aprovi. En qualsevol cas, «seria interessant que fos senzill per a tothom, també per a aquells que tenen més d’un fill i de diferents edats». Des de FANOC fan una crida a que «no s’utilitzi, en cap cas, la picaresca» i que «els adults demostrem capacitat d’organització i ordre a l’hora de tenir especial cura del que els nens podran o no podran fer».

En el cas de les famílies nombroses, el confinament «és similar al de qualsevol» però «quan hi ha molts fills hi acostuma a haver també una disciplina i unes pautes establertes per funcionar». Als inicis de la quarantena, «des de FANOC ens vam posar en contacte amb una de les mares de l’associació, que també és pedagoga i que ens va donar una dotzena de consells per portar millor aquest període», detalla Aluja. Entre les recomanacions hi havia «no passar tot el dia en pijama, mantenir uns horaris pels àpats i menjar bé, fer exercici, sortir a respirar aire al balcó, proposar activitats creatives i estar informat però no sobreinformar-se». Durant més d’un mes de quarantena, «a casa hem fet tot tipus de reptes i hem intentat quedar-nos en una actitud positiva i posar-hi humor», precisa el delegat de FANOC, que és pare de tres filles. Sobre les necessitats dels menors de cara al desconfinament, Aluja apunta que «ells no són tan conscients del que està passant com nosaltres» i «estar tancats els genera inquietud; sobretot els petits, necessiten ampliar el camp visual i estirar les cames».

Els avantatges de tenir germans

Sònia Zapater és mare de família nombrosa. La Valeria, de sis anys, el Martí, de 4 i el Xavier, d’un any tenen ganes de sortir però, segons Zapater, tampoc ho verbalitzen molt. «Estem contents de poder sortir però el que volen realment és poder trobar-se amb els amics al parc i jugar, cosa que no podran fer i acabarà sent com un vull i no puc», lamenta la mare. No obstant això, reconeix que és bo que puguin sortir després de tants dies de confinament. Zapater explica també que viuen al barri de Músics de Tarragona i tenen la sort de tenir Terrassa a casa. A més, defensa que el fet de ser tres germans també fa que es distreguin més cada dia. «Les famílies que tenen un fill sol, aquest s’avorreix més i ho passen pitjor», creu Zapater.

Una altra família nombrosa és la que té Josep Maria Gaya a casa seva, a la Riera de Gaià, amb la Marina, de 12 anys, l’Aina, de 7 anys i l’Aran, d’un any.«La Marina i l’Aina són les que tenen ganes de sortir, tornar a la rutina d’abans», assegura Gaya, que reconeix que no serà possible. De totes maneres, el pare creu que pot anar molt bé pels seus fills poder sortir una mica. «Porten des del 12 de març tancats a casa i, almenys, tenim jardí, que si no seria molt pitjor», assegura. Gaya diu que aprofitaran la franja horària de 16 a 18 hores –la Generalitat planteja aquesta opció– per sortir ell o la mare amb la canalla, i aprofitaran per anar a passejar el gos pels camins de les hortes de la Riera. «Farem el camí que fèiem abans del confinament amb el gos, que ara només el podem treure fins a 300 metres de casa», diu el pare, que afegeix que «el fet de viure en un poble també ho fa diferent, ja que no et trobes amb gaire gent».

La germana de Gaya, la Maria Gaya, que també viu a la Riera de Gaià, té un fill, el Carles de 7 anys, i explica que el confinament és diferent per aquells petits que no tenen germans. «Al prinicpi va començar animat i portava bé el confinament, però amb el temps es va anar cansant, s’avorria de jugar i fer el mateix», diu. «Un dia fins i tot es va aixecar plorant perquè volia anar a jugar amb els amics i ens va reconèixer que si tingués un germanet nosaltres estaríem més tranquils perquè jugaria amb ell», explica Gaya, que afegeix, finalment, que «s’ha tornat més dependent de nosaltres, sobretot de mi, ja que el seu pare va a treballar cada dia».