Tresors antics fets amb tinta i paper

Un incunable és tot aquell document imprès aparegut des de la data de la invenció de la impremta, a mitjan segle XV, fins a l’any 1500. La Biblioteca del Centre de Lectura de Reus compta amb un total vint incunables tipogràfics, impresos entre els anys 1476 i 1500. D’aquests, tretze són de la biblioteca particular de Miquel Ventura, mentre que la resta són de procedència desconeguda. «Aquesta col·lecció la tenim a la sala de reserves», explica Montserrat de Anciola, cap de la Biblioteca, qui detalla que tots els volums estan molt ben conservats perquè es van poder restaurar gràcies al donatiu que va fer en morir l’antiga bibliotecària del centre, Maria Martorell, coneguda com «la Mari». A més, tots aquests llibres tan valuosos han pogut ser digitalitzats, fet que, assegura la Montserrat, no només garanteix la seva preservació, sinó que permet que el públic els pugui consultar.

El patrimoni d’incunables que es conserven al Centre de Lectura són volums escrits en llatí que versen sobre tres qüestions principals: la religió, la filosofia i la medecina. El més antic és una obra en dos volums, imprès a Venècia, que està en un excel·lent estat de conservació. Tracta sobre els Set pecats capitals, i està datat del 1476. La Montserrat de Anciola destaca també un altre volum singular, «del qual només se’n conserva un altre exemplar a la Biblioteca del Vaticà». En aquella època, subratlla, no s’imprimia com ara, tot es feia a mà i les tirades eren molt curtes.

«El valor de tots aquests incunables és incalculable», assenyala la Montserrat. Però més enllà del seu valor quantificable, també són un testimoni acurat de com ha evolucionat l’art de la impressió i l’edició de llibres. «Si compares un volum del segle XXI amb un del segle XV, és fàcil comprovar que no tenen res a veure», assegura la cap de la Biblioteca. «A diferència d’ara –apunta– els incunables no tenien portada, i el peu d’impremta, que inclou informació de l’impressor i la data, estaven al final. Els textos començaven amb un espai en blanc, perquè les anomenades lletres capitals es feien a mà amb tints vegetals. També s’imprimia a columna, cosa que avui dia tampoc es fa. A més, es relligaven a plecs, i per això incorporaven uns senyals perquè la persona que els cosia sabés l’ordre que havia de seguir». Per tot plegat, apunta la Montserrat, fer l’exercici d’observar un d’aquests incunables és una experiència «apassionant i molt interessant».

Tota aquesta col·lecció d’incunables de la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus es pot visitar en format digital a través de l’enllaç http://mdc.csuc.cat/cdm/landingpage/collection/incunableCLR