L'Església de Sant Joan cedeix el seu columbari fins que hi hagi funerals

La parròquia de Sant Joan de Reus posa el seu columbari, de manera gratuïta, a disposició de les persones que hagin perdut un ésser estimat i l’hagin incinerat però no puguin celebrar ara, per les restriccions pròpies de la Covid-19, un funeral com voldrien. El responsable de la parròquia, mossèn Pere Dalmau, explica que «cedim el columbari els mesos necessaris en aquest període, de franc, perquè en comptes de tenir l’urna a casa o esperant la cerimònia, la podem guardar i custodiar aquí fins que els familiars la vulguin prendre amb normalitat». Quan passi la pandèmia, «cadascú pot endur-se les cendres i acomiadar-se en condicions normals».

El columbari, que va inaugurar-se al 2011 i s’ubica sota la capella del Santíssim, «té capacitat per a prop d’un miler d’urnes» i «no hi ha perill que s’ompli». Per accedir a aquest servei cal posar-se en contacte amb l’església, a través del número 609 609 030. Dalmau precisa que «hi ha persones que tenen l’urna del difunt a casa i potser no és la situació, ni psicològicament ni teològicament, més prudent». «Els difunts han d’estar en un lloc sagrat o digne i, a casa, en el moment en què ens trobem, es pot crear un sentiment complicat, una espera per desprendre’s que no té una data concreta», afegeix, i diu que «pot no ser sa a cap nivell». L’ús del columbari permetria «donar una alternativa a aquelles persones que, ara, cremen el difunt i no tenen opcions per saber què n’han de fer». Dalmau apunta que «al moment de la mort, tots necessitem fer un gest que expressi el dol, un signe, un comiat, una pregària o el que cadascú necessiti per resoldre aquest dol». «Necessitem acompanyar la pèrdua amb aquest moment i el columbari és un lloc digne on qui vulgui pot realitzar aquest moment, abans que es puguin fer de nou funerals com abans», precisa.

«Es donen situacions tristes»

El context que ha dibuixat la Covid-19, «a nivell espiritual, mental i humà ha de tenir una resposta sana i amb més qualitat que fer un enterrament sense pràcticament ningú». Dalmau ha presenciat, en els darrers dies, alguns d’aquests sepelis i veu que «es donen situacions molt tristes». Per exemple, «que mori un germà d’una família on són set o vuit però només tres se’n poden acomiadar, genera un moment dur i incòmode per ells mateixos. De cap manera aquesta és una situació desitjable». Durant l’estat d’alarma, «hem passat nota al tanatori i, a Misericòrdia, tenim un record pels difunts». «Quan un no s’acomiada», diu Dalmau, «queda sempre pendent d’acabar de resoldre un problema» i, a través del columbari, es pot oferir un espai i un temps fins que «es pugui plantejar un comiat de qualitat».