Part de la muralla liberal del segle XIX es preservarà i quedarà a la vista

Almenys part de la muralla liberal que va sortir a la llum fa dos anys amb l’enderroc de la fàbrica de sabons Magrané, al carrer del Roser, «quedarà a la vista» i s’intervindrà perquè «qui passi pel costat pugui saber què era i què significava», tal com explica la regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui, al Diari Més. El tram de muralla del segle XIX va ser descobert al 2018 durant els moviments per la construcció de pisos al Forn del Soto i el seu futur s’ha tornat a posar damunt la taula coincidint amb l’aprovació, al ple, d’un estudi de detall que desplaça uns metres els futurs blocs.

Berasategui apunta que aquest estudi «reorganitza els volums d’una manera lleugerament diferent per permetre que el tram de muralla es pugui veure» i diu que «l’actuació està per definir però sí que s’ha establert que seria bo conservar-lo». «Ens apartem per salvar així la màxima part», detalla, i expressa que «Cultura ja va establir que el desenvolupament de la zona havia de garantir no trinxar la muralla» i que es treballarà amb «sensibilitat patrimonial».

L’únic tram d’aquesta longitud

Sobre el valor que l’Ajuntament dona a aquesta troballa, la regidora subratlla que és «el suficient com per voler recordar-la, com un vestigi» i explica que una de les opcions que podrien acabar tirant endavant és la d’articular un projecte homòleg al que es va fer al Pallol amb la muralla medieval.

Jaume Massó, arqueòleg de l’Institut Municipal Reus Cultura, va detectar i comunicar la localització d’uns metres de muralla liberal a l’entorn del carrer del Roser al 2018, quan revisava restes de l’hort del Magrané. Explica que «la muralla vuitcentista es veu clarament bastida amb pedra i argamassa i amb les espitlleres visibles, a banda i banda de la més moderna porta d’accés a l’antiga fàbrica de sabons» i que «si treiem la part superior i els trossos de parets perpendiculars, que es van fer amb maons i afegir quan es va construir la fàbrica, i rebaixéssim la terra acumulada, tindríem la visió de la muralla que podrien tenir uns carlins que s’hi aproximessin venint des de la carretera de Montblanc». Es tracta de «l’únic tram visible i amb certa longitud» de la muralla liberal, que al seu moment va encerclar població i que s’havia començat a bastir «a partir d’un acord d’una comissió municipal del 30 de maig de 1837». Possiblement va tenir un fossar. Aquesta és, en concret, una part lligada al barri del Roser, on hi ha el carrer de la Muralla.

«Reus era la ciutat amb més població de la demarcació en aquella època –la segona de Catalunya, després de Barcelona– i era clarament liberal. Per tant, calia protegir-la dels possibles atacs de partides armades carlines», afegeix Massó, que recorda que «també es va fortificar l’ermita de Santa Anna, a Castellvell del Camp, una ermita i un poble que aleshores formaven part del terme municipal reusenc».