Més de 5.000 km i 200 serveis durant la quarantena per dur la medicació a malalts crònics

Des de l’inici del confinament, voluntaris porten la medicació a malalts que reben tractament de l’Hospital Sant Joan però que no hi estan ingressats sinó a casa. Són, tal com explica Joan Aragonès, coordinador de l’oficina de Reus de Creu Roja, «pacients de risc, crònics o d’edat avançada, o amb problemes de respiració, que prenen una medicació que els proporciona la farmàcia de l’hospital però que no és convenient que, per la situació que es viu amb la Covid-19, s’hi acostin».

Així, amb el començament de la quarantena del coronavirus, «des del Sant Joan es van posar en contacte amb nosaltres per comentar-nos que hi havia situacions d’aquest tipus i demanar-nos si ens podíem fer càrrec del servei, i nosaltres encantats».

La ruta és diària

En concret, se n’ocupa «un dels nostres conductors professionals», apunta Aragonès, que precisa que «ells abans es dedicaven, per exemple, al transport adaptat, però quan això es va aturar van quedar lliures i ara hi ha una persona que està sempre disponible per repartir els medicaments». La ruta es posa en marxa diàriament a les nou del matí, quan des de la farmàcia de l’Hospital «ens faciliten el llistat amb els noms, les adreces i les dades de contacte dels pacients i ens lliuren també els medicaments que se’ls hi han de fer arribar». En algunes ocasions, la medicació ha de mantenir-se a una temperatura concreta i, per això, viatja en nevera. «Aquelles són les primeres que repartim», detalla el coordinador de Creu Roja a Reus. En tots els casos es va llar per llar i es lliura el paquet directament a la persona, amb totes les mesures per evitar contagis.

En aquest temps, «hem fet serveis al Baix Camp, el Tarragonès, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, el Montsià i, fins i tot, una vegada vam haver d’anar a Alpicat» donat que «el 60% de la gent que rep medicació de la farmàcia del Sant Joan ara és de Reus però la resta són d’altres poblacions». En total, «més de 5.000 quilòmetres i 200 serveis». «Perquè són persones grans, tenen por, són de risc o més vulnerables, hi ha pacients que no poden sortir o que prefereixen no fer-ho», diu Aragonès, que explica que «abans potser tenien el familiar que els hi anava a buscar però això ara tampoc era possible, i aquí és on hem donat el cop de mà». El repartiment de medicaments «era una experiència nova per nosaltres» i «hem rebut moltes mostres d’agraïment». «Alguns dels malalts no han vist a ningú durant el confinament i potser érem les úniques persones o de les úniques amb qui mínimament han tingut una relació cara a cara, ni que hagi estat breu i amb tots els mitjans de seguretat», conclou Aragonès, i subratlla que «ajudar d’aquesta forma ha estat i és encara per a nosaltres molt satisfactori».