Els edificis de l'Arxiu Municipal de Reus tenen 2.000 metres de sobreocupació

Un volum important de material allotjat a l’Arxiu Municipal, fins a 1.918,5 metres lineals de documentació, es conserva fora dels espais estrictament habilitats per a acollir-lo. La institució compta amb diversos edificis que acullen fons a la ciutat: el del carrer Sant Antoni Maria Claret, inaugurat l’any 2010, amb tres pisos de dipòsit i que està «pensat per construir un altre pis si en un futur fos necessari»; una nau al carrer Castillejos del polígon AgroReus on es custodia documentació de consulta no freqüent; i l’antiga Escola Rubió i Ors, que té documentació eliminable. La memòria 2019 de l’Arxiu, detalla que, a finals d’any, la nau d’AgroReus superava ja el 100% de la seva capacitat, fixada en 1.260 metres lineals i que s’ha excedit en 535,2 metres.

El punt més desbordat és l’edifici de Sant Antoni Maria Claret, amb 998,9 metres de sobreocupació segons la mateixa memòria, mentre que el tercer espai n’acumula 384,4. Part d’aquest excés es comptabilitza així arran de l’avaria d’algunes prestatgeries compactes mentre que una altra part respon, segons explica al Diari Més Montserrat Flores, regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, a certa «documentació que, tal com la llei preveu i seguint sempre uns criteris clars, es troba a l’espera de ser destruïda i encara no s’ha eliminat». Ocupin el seu lloc o no, els fons «sempre es conserven en bones condicions a dins dels edificis» i el problema rau en que «accedir-hi és més complicat», apunta.

Temps pendent d’inversió

L’Ajuntament és conscient de la sobreocupació i ja ha començat a aplicar mesures per pal·liar-la. Tal com detalla Flores, «ens trobem en un moment en què les iniciatives que hem pres per ubicar el total de la documentació encara no han donat resultat» però «en aquests últims mesos hem tirat endavant accions que en els darrers anys no s’havien pogut fer». Les mesures de les quals la regidora parla van dirigides a «habilitar dipòsits que abans no teníem i també dotar adequadament aquells que teníem». I es concreten, en primer terme, en «la creació d’un nou dipòsit de l’Arxiu que s’ubicarà als baixos de la Biblioteca Pere Anguera, tot i que no en forma part i estarà separat». L’espai ja està disponible, acabades les feines de construcció de la biblioteca, però «s’ha de dotar amb prestatgeries fixes que ens permetin fer-lo servir i hem d’instal·lar-les». Un cop els baixos estiguin adaptats per a aquesta funció «hi traslladarem documentació i deixarà d’haver sobreocupació». La Pere Anguera serà el quart edifici on tingui dipòsits l’Arxiu Municipal de Reus.

Una segona acció la portarà a terme l’Ajuntament als pisos superiors de l’immoble del carrer Sant Antoni Maria Claret. Entre els dipòsits que alberga aquest espai, «no tots estan moblats encara, perquè això s’ha anat fent al llarg dels anys» i en alguns dels que sí que ho estan «hi ha hagut prestatgeries compactes que s’han avariat i s’han de canviar». La licitació per renovar aquestes dependències, com la que servirà incorporar noves prestatgeries a la Pere Anguera, «ja estan en marxa».

Al 2019, van ingressar a l’Arxiu uns 256,7 metres lineals de documentació vinculada a l’activitat de l’Ajuntament. I no es va fer cap eliminació de material. També es van rebre una dotzena de donacions i cessions en comodat de persones i famílies. Com la de Pepita Roig, que va cedir el dietari (1938-1944) d’un soldat que va participar a la Guerra Civil, o la documentació generada per l’activitat comercial de l’empresa Vidres Sanromà.

Documentant la Covid-19

L’Arxiu viu ara un moment important i recentment s’ha sumat a la iniciativa per recollir evidències sobre la vida vinculada al nou context de la Covid-19. Els documents s’incorporen a través de l’adreça electrònica arxiumunicipal@reus.cat. Fa poc, es van rebre 2000 dibuixos i escrits procedents de l’Hospital Sant Joan de Reus. Flores recorda que accions així s’han dut a terme abans «davant fets que han tingut un gran impacte».