Interior estudia incloure la ciutat de Reus dins de la primera corona de risc químic

Ho va fer públic l’alcalde, Carles Pellicer, en una conferència oberta a El Círcol tot just quinze dies després de l’explosió d’IQOXE: «Reus exigirà, i de fet ja ho ha demanat, passar a formar part de la primera corona de municipis de risc químic. Ara estem a la segona». Quatre mesos més tard, i amb el nou Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (Plaseqta) 2020 damunt la taula, fonts de Protecció Civil consultades pel Diari Més en relació a aquest propòsit precisen que «el Pla es troba en fase d’implantació encara i es tenen en compte totes les valoracions i peticions dels actors implicats, també aquesta de l’Ajuntament de Reus».

Per completar la implantació a la qual Interior fa referència s’ha previst inicialment un termini de sis mesos, al qual succeirà un altre període adreçat a recollir les possibles millores que s’identifiquen en el procés de participació del desplegament. Fonts de l’Ajuntament de Reus, al seu torn, recorden que «es va fer la petició i ara s’està a l’espera que Protecció Civil decideixi i comuniqui la seva decisió» i apunten que «la reivindicació és passar a la primera corona i que es revisin els protocols».

Avui, Reus figura al Plaseqta 2020 com un dels 29 municipis afectats per la ubicació dels establiments industrials o inclosos dins les zones d’afectació i que han d’elaborar un pla d’emergència municipal per accidents. El Plaseqta distingeix entre dues zones d’afectació quan es tracta d’accidents de caràcter greu, amb víctimes i amb alternacions fora de l’establiment. Una és la zona d’intervenció, en la que les conseqüències dels accidents poden produir un nivell de danys que justifica mesures de protecció a tota la població en general i que es correspon amb un cercle a l’entorn del focus de l’accident. L’altra és la zona d’alerta, en la que les conseqüències dels accidents poden produir efectes que, tot i ser perceptibles per la població, no justifiquen la intervenció, excepte pels grups crítics de població i que genera una corona circular més lluny del focus de l’accident. En tots els mapes on apareix, Reus queda emmarcada en les zones d’alerta, i els casos que es contemplen són dispersions tòxiques al polígon nord, el sud i Constantí.

Sí que es contemplen determinats espais dins el terme municipal de Reus on, en cas d’accident, s’aplicaria confinament general i que, aquests sí, es contemplen com a zones d’intervenció o de la primera corona. Són el CIM del Camp, Villablanca, el Col·legi Aura, vinculats al polígon Nord. Entre les zones d’alerta lligades al polígon Nord, a més del nucli urbà, el Plaseqta també especifica espais com la urbanització El Pinar, el barri Montserrat o llocs de pública concurrència com el Campus Bellissens, el Golf Aigüesverds, el Pere Mata, l’Hospital Sant Joan de Reus o el polígon Agro-Reus.

Seu del Comitè d’Emergències

El Plaseqta ubica a la sala CECAT de l’edifici 112 de Reus el Comitè d’Emergències per la presa de decisions per la protecció de la població a través de l’aplicació de mesures excepcionals, el cervell de les actuacions en cas d’un accident químic.