Pellicer: «La causa del 3-O no hauria de ser i espero que s'arxivi»

La fiscalia ha demanat que s’arxivi la causa oberta per un suposat delicte d’odi contra l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i quatre dels portaveus –Montserrat Vilella (PDeCAT), Noemí Llauradó (ERC), Mariona Quadrada (CUP) i Jordi Cervera (Ara Reus)–, arran del manifest llegit al Mercadal dos dies després de l’1-O en rebuig de la violència policial i per demanar la retirada dels agents enviats a Catalunya en l’operació Copèrnic. En l’escrit, avançat per Tarragonadigital i el qual ha pogut consultar el Diari Més, la fiscalia recorda que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va considerar que «no qualsevol col·lectiu o grup social de persones pot ser víctima de delicte d’odi, sinó només aquells que puguin considerar-se vulnerables». A més, segons el ministeri públic, la protesta posterior a la concentració al Mercadal, davant de l’Hotel Gaudí on s’allotjaven policies, s’emmarca en un context de «polèmica política» i està emparada per la llibertat d’expressió.

Pellicer valorava ahir, després de conèixer el sentit de l’escrit de la fiscalia, que «sempre hem defensat i seguirem defensant que vam actuar amb responsabilitat i amb llibertat d’expressió, i que aquí no hi pot haver cap delicte» i valorava que «la causa del 3-O no s’hauria d’haver obert mai». El batlle té «total confiança que això s’arxivarà» i recorda que «la llibertat d’expressió és un dret fonamental» i que «del delicte d’odi ja se n’ha fet un abús, i en aquest cas no es pot donar perquè la policia no és un col·lectiu vulnerable». «La causa va començar amb 20 persones i hem hagut d’aguantar dos anys i mig pendents de la justícia», lamentava, i recordava que «en aquesta situació hi ha moltes més persones que no haurien de trobar-se així».

«No té massa sentit»

Al seu torn, la llavors portaveu d’ERC i ara vicealcaldessa, Noemí Llauradó, valorava també ahir que «ja fa dos anys que això va i no ho tens present cada dia però és una qüestió que preocupa, i més tenint en compte que és una causa que no tenia massa sentit». «Vam exercir la llibertat d’expressió davant la ciutadania que estava preocupada i, com a representants, vam entendre que actuàvem correctament llegint un manifest», afegia, i deia que «la causa del 3-O, com moltes altres, no té ni cap ni peus i forma part d’una causa general contra l’independentisme». La vicealcaldessa ha rebut amb «satisfacció» la petició de sobreseïment de la fiscalia.

El cas va arrencar arran d’una denúncia de la policia espanyola i, després d’arribar a sumar prop d’una vintena de persones investigades, el desembre del 2018 el jutjat número 2 de Reus va tancar la instrucció i va deixar a un pas de judici Pellicer i els quatre portaveus pels suposats delictes d’incitació a l’odi i contra la integritat moral.

En un escrit del 2 d’abril notificat ahir a les parts, la fiscalia considera que no hi ha indicis de delicte per obrir el procediment abreujat i demana el sobreseïment provisional de la causa al jutjat d’instrucció número 2 de Reus. Entre altres aspectes, el fiscal fa referència a la interlocutòria del TSJC de juny del 2018 que va descartar que els policies fossin un col·lectiu vulnerable i susceptible de considerar-se víctima d’un delicte d’odi. A més, el ministeri fiscal exposa que, segons els investigats, el manifest que es va llegir el 3-O al Mercadal està emparat per la llibertat d’expressió, i recorda que el pluralisme polític, la llibertat ideològica, la llibertat d’expressió, i la llibertat de reunió i manifestació són drets fonamentals recollits a la Constitució.

Sobre la concentració que es va fer després de la lectura del manifest davant l’Hotel Gaudí, el fiscal assenyala que la multitud s’hi va aplegar llançant consignes instant a l’expulsió dels agents durant uns 40 minuts. Tot i això, precisa que cap manifestant va accedir a dins l’establiment, i que no consten danys a l’hotel, ni cap altercat, incident o agressió a policies.

Els dies previs al 3 d’octubre del 2017, afegeix el fiscal, ja hi havia hagut «diverses concentracions a l’hotel Gaudí amb crits i consignes similars, de manera que les expressions que es van fer servir en el manifest pels investigats s’emmarquen en un context de polèmica política sobre l’1 d’octubre del 2017». El fiscal, fins i tot, recorre a una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) de juliol de 2011 que, en l’àmbit de la llibertat d’expressió, «entén admissible en l’emissió d’una opinió un cert nivell d’exageració o provocació quan es debat un tema d’interès general».

D’altra banda, la fiscalia assenyala que no consta que l’alcalde Pellicer o els portaveus municipals fessin «gestions personals i directes» perquè es cancel·lés l’allotjament dels policies en l’hotel. En aquesta línia, la fiscalia recorda que al jutjat d’instrucció i al Tribunal Suprem, el director de l’hotel va dir que no hi havia hagut cap cancel·lació i que els policies van marxar el dia que va acabar la reserva.