Neix un cercle religiós per obrir diàleg entre les diferents comunitats

Mitja dotzena de conviccions amb presència a Reus han donat lloc a un cercle religiós «autogestionat, obert i dinàmic», originat un any enrere al municipi i que busca «treballar, des de tots els punts de vista, pel bé de les persones i pel bé de Reus». El cercle ha sorgit de la mà de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (AUDIR), una entitat que troba la seva raó de ser en «afavorir el coneixement, el contacte interreligiós i la cooperació entre les confessions religioses presents a Catalunya, des de la perspectiva de la cultura del diàleg i de la pau». I és el primer amb què compta, en concret, Reus. Coincidint que fa un any de vida, el grup té l’objectiu de «donar-nos a conèixer a la població» i aspira, entre altres qüestions, a «fer-nos presents al calendari de la ciutat» i a «generar un mapa de les religions a nivell local».

Una de les primeres activitats públiques previstes havia de «girar a l’entorn del concepte de la Misericòrdia», al setembre, tot i que la COVID-19 i l’evolució de la pandèmia manté oberts els interrogants sobre la seva viabilitat. Fins ara, «el que hem estat fent han estat, principalment, trobades de coneixença». Actualment, al cercle hi ha persones vinculades a l’Església Evangèlica, la comunitat Bahá’i, l’Església Anglicana, l’Islam, l’Església Cristiana Catòlica i persones amb «obertura espiritual a totes les conviccions», entre altres. De confessions, a Reus, n’hi ha moltes més i «per això estem mirant de posar-nos en contacte amb altres comunitats per convidar-les i sempre oberts i receptius a qui vulgui venir», explica Maria Assumpta Domènech, d’AUDIR, que diu que «un repte que tenim és estendre’ns ara a l’Església Ortodoxa i l’Església Adventista». També des d’AUDIR, Arnau Oliveres precisa que la intenció del cercle és «que les conviccions es coneguin entre elles perquè, tant si hi ha punts en comú com de discrepància, hi ha bona entesa» i, alhora, «difondre que aquesta diversitat religiosa està viva a la ciutat, que són diferents maneres de veure el món i que conviuen en pau».

Un vincle «pel bé de la persona»

«A mesura que ens hem anat coneixent, ens hem preocupat més els uns pels altres i hem celebrat també els uns amb els altres», valora Rafa Arencón de l’Església Anglicana, que diu que «ara compartim els problemes i podem ajudar-nos, és un vincle molt útil per al benefici col·lectiu, no per a ningú individualment». El portaveu de la mesquita As-sunnah, Mohamed Said Badaoui, afegeix que «el més important és treballar pel bé de les persones que, al cap i a la fi, és el que ens uneix a tots». Entre els progressos en què ha incidit el cercle hi ha, precisament, la localització d’un espai al Cementiri General de Reus on donar lloc als primers enterraments de persones musulmanes com a col·lectiu.

«És important que la societat ens vegi junts i compartint coses perquè, de vegades, l’opinió que es té sobre això és que estem dividits i no és així», apunta Oliveres, que posa un exemple: «Els aficionats del Barça i del Madrid poden pensar que estan molt lluny els uns dels altres però hi ha una cosa que els uneix i que és molt més forta que la que els separa, el futbol. Sense el futbol, no serien els uns ni els altres, no hi hauria els aficionats». Emília Montserrat, persona oberta a totes les conviccions i que també participa del cercle, destaca la rellevància de «posar en comú el que podem aportar cadascú de nosaltres», un tema que s’ha anat abordant en les reunions dutes a terme fins ara, tal com apunten Anna Barrocal, cristiana catòlica, i Miguel Ángel Correas i Margarita Abajo, de la comunitat Bahá’i, que coincideixen que «ens ha servit per anar-nos presentant i conèixer-nos». Narcís Debatlle, pastor de l’Església Evangèlica, destaca que «tots tenim moltes coses en comú i té molt de valor que això es pugui veure, i en això treballem».