El govern de Reus treu pit d'un equip «fort» en un primer any «estrany i dur»

El govern de l’Ajuntament de Reus farà divendres, dia 3 de juliol, un any que va iniciar el mandat 2019-2023 format per Junts per Reus, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Ara Reus amb Carles Pellicer al capdavant, per tercer mandat consecutiu. El govern ha fet balanç avui d’aquest primer any de mandat que ha estat «estrany, complex i dur», però amb un pacte «estable, sòlid i cohesionat», tal com ha detallat l’alcalde, Carles Pellicer, qui ha afegit que «és un mandat centrat en les persones, que mira cap al futur i que, des de diferents punts de vista ideològics, manté una coherència en el plantejament de la política de ciutat, que és el nostre objectiu».

Pellicer ha celebrat avui que aquest mandat, el tercer que encapçala ell, té la majoria absoluta, fet que ha permès aprovar els pressupostos «per primera vegada després de molts anys», uns anys en els quals «hem estat treballant per reduir el deute de l’Ajuntament i ara podem dir que som un dels ajuntaments més sanejats de Catalunya», ha afirmatel batlle. En concret, segons ha dit Pellicer, el consistori ha tancat el 2019 amb 184,92 milions d’euros de deute, el qual arrossega des del 2012 quan en tenia 405 milions d’euros. «L’1 de gener vam aprovar els pressupostos del 2020 i això ens permet tirar endavant projectes importants de ciutat», remarcaPellicer.

Uns projectes establerts en el Pla d’Acció Municipal (PAM), del qual la vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, asseguraque «està més vigent que mai», qui també ha destacat el treball coordinat entre totes les regidories. «Actuem com un tot», ha dit, una afirmació que el tercer soci de govern, Dani Rubio, ha secundat afegint que «sabíem el Reus que volíem dibuixar». De fet, la majoria dels grans projectes pretenen reformular la capital del Baix Camp fent-la més «moderna» i «obrint-la a la ciutadania». Això passa, entre altres projectes, per la vianalització del raval de Santa Anna, que estarà enllestit enguany, segons va anunciar l’alcalde reusenc, i per una mobilitat sostenible, amb la reducció de la velocitat per l’interior a 30 quilòmetres per hora i la xarxa de carrils bici i els itineraris segurs per a vianants que ha recordat Llauradó, qui ha puntualitzat que «cal donar-li una visió feminista perquè tot allò que comporta afavorir la igualtat és beneficiós per a totes les persones».

Ciutat verda

«Volem desenvolupar urbanísticament l’entorn més verd i sostenible per donar més importància a aquesta part mediambiental del municipi», explicavaRubio, qui assenyalaque «cadascun dels projectes i partides pressupostàries estan emmarcats dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)». En el marc d’aquest desenvolupament de ciutat verda que té present el consistori, hi prenen rellevància les plaques fotovoltaiques, «un dels projectes més importants del mandat», per a Rubio. Els projectes més propers són la instal·lació de plaques fotovoltaiques en centres escolars que serviran per autoabastir-se i no es descarta la instal·lació d’illes energètiques per acabar creant l’empresa municipal Reus Energia. Una entitat que tindrà la funció de «marcar el camí cap a una ciutat més sostenible». «El ciutadà de Reus passarà de consumidor a productor, fins i tot, pot confiar en aquesta empresa com a subministrador energètic i que pugui fer el seguiment dels seus propis consums», ha anunciat el regidor de Medi Ambient, sobre un dels projectes que han de veure la llum en aquest mandat.

Un pla per frenar les conseqüències de la COVID-19

La crisi de la COVID-19 ha provocat, entre altres coses, la paralització d’alguns projectes importants de ciutat, tot i que continuen programats, i també que el consistori crees el Pla de Reactivació Econòmica i Social. «Aquest és un pla de ciutat per sortir d’aquesta crisi», ha remarcatLlauradó, qui deia que «vam posar tots els esforços, vam sumar a tots els agents i grups del consistori, tant del govern com de l’oposició, perquè calien mesures excepcionals davant aquesta situació». De fet, Pellicer, Llauradó i Rubio han coincidit en agrair a tots els grups polítics i els diferents agents de la ciutat el seu compromís amb aquest pla. L’objectiu d’aquest és corregir la desacceleració econòmica i donar resposta a les necessitats bàsiques com els aliments o no caure en la pobresa energètica. Per fer-ho possible compta amb una partida de 4.5 milions d’euros per ajudar a totes les persones afectades, com per exemple, donant suport a la construcció i rehabilitació d’habitatges de lloguer social perquè «una de les problemàtiques d’ara serà la dificultat per pagar el lloguer», ha anunciat Llauradó. Entre les polítiques del govern sobre la COVID-19 també recorden l’exempció de pagament de taxes com la recollida de la brossa o de les terrasses.

El traspàs de la gestió del Sant Joan culminarà a finals d’aquest mes

El traspàs de la gestió de l’Hospital Sant Joan de Reus culminarà a finals d’aquest mes de juliol «sempre que no hi hagi cap impediment», segons ha avançat l’alcalde Carles Pellicer, qui celebrava «aquesta bona notícia». D’aquesta manera, després que el passat 1 de juny s’iniciés l’expedient administratiu de cessió gratuïta de l’edifici del Sant Joan de Reus al CatSalut i s’obrís un període de 30 dies en el qual es podien presentar al·legacions, el traspàs serà definitiu cap al 22 de juliol que és la data prevista que la nova entitat de dret públic Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp assumeixi els crèdits de l’Ajuntament vinculats a l’Hospital. Una vegada consumat el traspàs, el consistori haurà de completar la dissolució de la Fundació Sagessa que agrupa l’atenció primària i els acceleradors lineals, una part de la qual anirà al CatSalut. Aquest traspàs, estableix que durant, com a mínim, 30 anys, s’haurà de destinar l’immoble principal de l’Hospital Sant Joan a finalitats sanitàries o de serveis socials.

Pellicer: «La zona del Carrilet ha de ser un punt d’entrada potent»

En el balanç del primer any de mandat, també cal recordar que el govern ha decidit tancar el Mercat del Carrilet de manera definitiva perquè «no hi ha cap operador que vulgui fer-se’n càrrec». Amb el tancament d’aquest espai de comerç, el consistori no descarta establir-hi un nou punt de comerç de proximitat i km0, tot i que no en el format actual. «La zona del Carrilet ha de ser un punt d’entrada potent», ha assenyalat el batlle reusenc, qui ha detallat que «té una centralitat important, el mercat s’ha fet vell i no tot el que hi ha s’ha de mantenir sempre». L’objectiu del govern és fer una remodelació «diferent» d’aquell espai perquè «la zona no pot seguir així, hem de fer un canvi, estem aguantant un edifici sense capacitat de tirar endavant», exclamava Pellicer. Per la seva banda, la vicealcaldessa Noemí Llauradó, ha indicat que «podem establir una nova centralitat, oferint una entrada a la ciutat que es mereix, sense el mateix edifici ni amb la mateixa funcionalitat, tot i que sí una cosa semblant».

L’Ajuntament vol fer valdre la seva «centralitat» per tenir la intermodal

El govern ha recordat que Adif ja ha confirmat que l’estudi del baixador de Bellissens és positiu i que, per tant, continua endavant amb el seu projecte que ara es troba en la fase de l’estudi funcional que conclourà a la tardor. «Aquest és un projecte que ve de lluny, s’ha de ser just, però les grans actuacions traspassen els governs», ha recordat Pellicer, qui ha assenyalat que «nosaltres estem al centre del Camp de Tarragona, i hem d’aprofitar aquesta centralitat». Aquest és l’as a la màniga que el govern de Reus vol utilitzar per aconseguir que l’estació intermodal s’ubiqui a l’Aeroport de Reus. «Hem de posar el màxim possible de la nostra capacitat negociadora, si no fem l’esforç per posar l’estació intermodal a l’Aeroport, serà un error històric», ha avisat l’alcalde reusenc. En una línia similar s’expressava la vicealcaldessa, qui ha afegit que «aquest govern no mira cap endins, eixampla la mirada al Camp de Tarragona». El batlle ha assenyalat també que l’acord i les relacions amb Tarragona, Vila-seca, Salou i Cambrils són «bones».