«Em vaig punxar amb una xeringa al carrer i em pot destrossar la vida»

El perill de l’acumulació de xeringues utilitzades a alguns solars i a voreres del Tecnoparc, del qual els veïns de l’entorn han advertit cíclicament i des d’anys enrere, ha acabat deixant conseqüències. Diumenge passat, 5 de juliol, «mentre treia el gos per aquesta zona, vaig notar com una agulla del terra travessava la sola de la sabatilla esportiva i se’m clavava al peu», explica Emilian, que viu al final del pont de Bellissens i, igual que molta gent a aquesta àrea, aprofita el polígon per fer llargues passejades amb la mascota. Tot i que «jo sempre evitava els carrers del Tecnoparc on ja se sap que hi ha xeringues», aquell vespre «anava donant voltes a un tema personal, l’animal va estirar cap allà i no vaig pensar on ens trobàvem». Trenta minuts més tard, precisa, «ja estava a l’hospital».

Les opcions de contagi són limitades però Emilian –qui prefereix no aportar el seu cognom ni altres dades a l’espera de conèixer el resultat de les proves que se li han realitzat– està neguitós: «M’han donat medicaments per prevenir el VIH que hauré de prendre durant diverses setmanes, m’han posat tot un seguit de vacunes de les quals hauré de repetir la dosi en uns dies i, d’aquí a tres mesos, em faran noves anàlisis. No estic bé, penso en si això em pot haver destrossat la vida», apunta, i lamenta que «sempre hem avisat que això podia passar i ara m’ha passat precisament a mi».

Un servei «segur per a tothom»

Emilian va arrencar-se l’agulla del peu, la va posar en una capsa i la va portar a Urgències del Sant Joan, on va rebre atenció mèdica. «Havíem denunciat que allà hi ha xeringues, alguns cops havíem donat l’avís a la Guàrdia Urbana perquè les retiressin. I ara, jo què puc fer? A qui li demano responsabilitats? I de què em serviria? Només espero estar bé», diu. Tant ell com l’Associació de Veïns I de Maig coincidiexen que «és necessari» que Reus disposi d’una sala de venopuncióa l’Hospital, alternativa que el Pla Municipal de Drogues estudia però que no s’ha activat. «Cal un lloc on les persones que consumeixin ho puguin fer amb mesures d’higiene i seguretat per a elles i això garantirà també la higiene i la seguretat dels veïns, perquè les xeringues no aniran a parar al carrer», valora Eduardo Navas, president de l’entitat veïnal.

El material de consum que es pot veure al Tecnoparc prové de l’ús que en fan persones a dins de cotxes estacionats, principalment, al carrer Portgual i els seus voltants. Al polígon s’ha generat un triangle format per l’Hospital, on és possible deixar xeringues i abastir-se’n de noves; Sant Josep Obrer, on els veïns es queixen de moviment de droga; i el polígon, un lloc pròxim a aquests dos però prou allunyat del pas de persones. Toni Llort, antropòleg del Servei d’Addiccions del Sant Joan i membre d’ARSU, recorda que «al servei d’addicions hi ha un box d’infermeria on es poden injectar les persones que vulguin. Però és un mínim i és més aviat un espai educatiu». La sala de venopunció «és indispensable perquè els susuaris estiguin atesos, tinguin oportunitat d’accedir a serveis, evitar sobredosis i que els veïns no hagin de trobar xeringues al carrer».

ARSU, que realitza recollides de xeringues, va fer al Tecnoparc una intervenció al final del’estat d’alarma i va trobar poc material però «és molt fluctuant». L’Ajuntament ha tret a licitació el servei de desenvolupament d’accions de prevenció en l’àmbit de les drogues i ARSU, que coneix la dinàmica en profunditat, s’hi presentarà de nou. Pel que fa a les agulles, «l’estimació de recollides anuals seria de 5.500 unitats a les màquines d’intercanvi de xeringues, i les xeringues recollides a la via pública serien 4.750 unitats». El contracte inclou actuacions preventives d’oci saludable, entre altres.

A més, i de manera imminent, la unitat mòbil d’injecció que du a Reus la Creu Roja tornarà a funcionar –havia estat en pausa durant el cop més fort de la pandèmia– i ho farà gairebé tots els dies. La previsió és que la seva activació controbueixi també a millorar la situació.