Reus traspassa l'Hospital al CatSalut amb el «no» del PSC i abstenció cupaire

La Junta General de Reus Serveis Municipals (RSM) i el ple, en sessió urgent i extraordinària, van ratificar ahir la cessió gratuïta de l’edifici de l’Hospital Sant Joan de Reus a la Generalitat i l’assumpció, per part de la nova entitat de dret públic (EDP) del CatSalut Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp, dels préstecs vinculats a la seva construcció. Els quatre punts de l’ordre del dia els va tirar endavant el govern municipal (Junts per Reus, ERC, Ara Reus) amb l’únic suport de Cs, el «no» del PSC i l’abstenció de la CUP. Realitzat el tràmit, l’elevació de tot plegat a escriptura pública ha posat fi, quatre anys després, al procés de traspàs del Sant Joan a la Generalitat. Dilluns passat, l’Ajuntament i la Generalitat havien formalitzat ja la compravenda de la societat Hospital com a tal.

El regidor de Salut de Reus, Òscar Subirats, destacava ahir en el debat previ a les votacions que l’acord posteriorment pres «garanteix la subrogació dels treballadors, noves oportunitats per la carrera professional, manté la cartera de serveis i posa les bases per fer possible la seva ampliació en benefici de la ciutadania, assegura la presència de la recerca i la universitat, i desplega una visió de l’atenció sanitària en xarxa al conjunt del Camp de Tarragona». I recordava que «no es tracta de qüestions menors» ja que «estem parlant d’una empresa fins ara municipal amb més de 1.000 empleats, amb un pressupost de fins a 140 milions d’euros l’any i un centre de referència a Catalunya que ofereix servei a 200.000 persones». Subirats va voler subratllar la «gran complexitat» de les negociacions i va insistir que «l’èxit no és del regidor de Salut, ni d’ERC ni del govern municipal de la ciutat, sinó del ple municipal: som tots els regidors qui avui aprovem el traspàs de la governança de l’Hospital al CatSalut i els acords presos són de tots i de totes».

«No ens sentim partícips»

Una afirmació, aquesta última, de la qual tant els socialistes com els cupaires van voler desmarcar-se, assegurant que «no ens sentim partícips, creiem que el CatSalut ha imposat les seves normes» i que «ERC es postula com la veu del consens a la ciutat però no ho és», tal com precisaven els portaveus Andreu Martín (PSC) i Marta Llorens (CUP). Al capdavant del grup municipal de Cs, l’únic que va donar suport ahir al govern en els seus plans, Débora García apuntava que «nosaltres confluïm tant en l’objectiu com en la forma». De tornada, Subirats exposava que «Cs era el primer grup que en el mandat anterior va entendre que aquest canvi de governança no anava a pitjor per a la ciutat de Reus».

En detall, els punts aprovats ahir, un total de quatre, consistien en l’acceptació de la renúncia al dret de superfície sobre l’edifici de l’Hospital formulada per RSM i la cessió gratuïta al CatSalut del mateix immoble. També l’autorització a RSM al finançament, per part de la Generalitat, de l’operació de crèdit dedicada a amortitzar el préstec sindicat, i la seva successiva cessió a l’EDP; i una ampliació de capital d’RSM, per part de l’Ajuntament, amb una aportació no dinerària amb crèdit del Pla d’Ajust de l’Hospital. L’operació reduirà en 60 milions el deute municipal. No hi va haver atenció als mitjans després del ple.

També durant el debat, Martín lamentava que «formalitzem la fi d’un període de governança, d’implicació directa en l’Hospital Sant Joan, que dura més enllà de 700 anys d’història» i explicava que la gestió del centre sanitari, «un repte impressionant per a una administració local», va «estroncar-se a partir de l’any 2014, quan deixem de tenir balanços en positiu, comencem a tenir dèficits i no som capaços d’establir acords amb el CatSalut per les necessitats de finançament que tenim». «Si haguéssim dedicat a aconseguir una millora en el finançament només una part molt més petita de tot l’esforç que sí que hem dedicat a això altre...», criticava.

Llorens, al seu torn, recollia les paraules de Subirats i valorava que «un hospital no pot ser gestionat de manera municipal, amb un pressupost de 140 milions. Aquesta és la magnitud de la tragèdia» i recordava al regidor que, tot i la seva voluntat d’escenificar una entesa col·lectiva, «la CUP sempre ha fiscalitzat la mala gestió del Grup Salut i no va signar el Pacte per la Salut». «A més», detallava, «no compartim al 100% la seva visió de l’atenció sanitària. No avalem un sistema on cohabiten la pública i la privada».

El futur de Ginsa i el CMQ

Precisament interpel·lat per la CUP, Subirats va pronunciar-se sobre el futur de Ginsa i va dir que «allò que figura al conveni sobre a subrogació dels treballadors no és només pel Sant Joan sinó també per Móra, la Fundació Sagessa Salut, la FUNCA i Ginsa». «Hi ha peces per resoldre, i el Laboratori de Referència és una altra», afegia. En relació al que li espera al CMQ i la seva situació econòmica, el regidor va explicar que «entra en números vermells arran d’una projecció econòmica pessimista que fa el director financer resultat dels no ingressos per la crisi de la COVID» i que «estem parlant amb la Regió Sanitària per veure com queda compensat l’esforç sanitari i de recursos, i les expectatives que donen poder obrir abans de finals d’any a l’antic hospital són bones».

Al desenllaç de la sessió, que va durar dues hores, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, va apuntar que «ha estat una operació complexa, lenta i segura» i que «no posem el punt final a la història de l’Hospital sinó un punt i seguit». «Reus no es desprèn de res, el Sant Joan existeix i és el llegat que aquest Ajuntament deixa a la ciutat», va afegir. I va concloure adreçant-se a l’oposició: «els convido a establir nous consensos en aquest nou camí que garanteix la salut a la ciutadania».