«Vull que la gent reflexioni, clavar un clatellot i dir: 'Mireu cap on estem anant'»

—Aquesta és la seva segona novel·la. Per què en aquesta ocasió ha optat pel gènere de la distopia?

—Si la utopia ens retrata una societat perfecta, la distopia és tot el contrari, descriu un futur de malson, la societat que no voldríem. Això permet criticar aspectes de la societat actual i exagerar-los projectant-los al futur. És una literatura útil, perquè serveix perquè la gent tingui en compte aquests aspectes que no ens agraden i que poden empitjorar el nostre futur.

—On se situa l’acció?

—Estem en una Unió Europea on domina un règim teocràtic i mana una ciberreligió, l’azraelisme, que barreja els trets d’una religió tradicional amb els avenços tecnològics del moment. Quan per exemple es castiga algú o es fa una pregària col·lectiva, la gent sent descàrregues de plaer o d’odi a través del media.

—Què és el media?

—Seria tenir el telèfon, l’ordinador i la televisió, tot unit, a dins del cervell. La gent està tan enganxada al mòbil que hi haurà un moment que el tindrà a dins del cap. Quan això passi, serà més fàcil manipular-la i radicalitzar-la. A la meva novel·la la ciberreligió manipula més que la religió tradicional justament perquè fa servir el suport del media.

—A l’epíleg explica que volia mostrar el costat més fosc de l’ésser humà. Quin és?

—El fanatisme, la intransigència, el masclisme, el classisme, el racisme… en general, tot el que implica odi d’un ésser humà cap a un altre. Per això el llibre es diu Humanofobia. Mostro aquest costat fosc perquè és una distopia. 1984, Los juegos del hambre o El cuento de la criada, que també ho són, no són cants a l’optimisme, precisament. Però he de dir que no totes les novel·les que escric són tan fosques.

—Avisa que pot ser una novel·la indigesta per a molta gent convencional, de dretes i d’esquerres.

—Sí, però vull que la gent reflexioni. És com clavar una clatellada i dir: Mireu cap on estem tirant. Això no pot seguir així.

—També parla de la Covid-19 com un primer experiment per exterminar la humanitat.

—Sí, la qüestió dels virus la vaig escriure l’any 2019 amb el primer esborrany. Ara amb la Covid hi vaig afegir un parell de paràgrafs. La pandèmia ha fet sorgir la germanor i la solidaritat, però també hem estat més controlats pels governs i les empreses.

—Al seu llibre l’objectiu final de les elits és aconseguir la transhumanitat. Aquest és un concepte que també fa servir Eudald Carbonell, en termes evolutius.

—El transhumanisme seria bo si s’apliqués a tota la humanitat de manera justa i equitativa. En la meva distopia el presento en la seva part més fosca: les elits milionàries són joves durant 500 anys i tenen fills més intel·ligents i sans, però la gran majoria de la humanitat se’n queda al marge. Això és el que em fa por, que acabi sent només el privilegi d’una petita elit.