Diari Més

Economia

Lleida i Reus promouen un front comú d'ajuntaments contra el control estatal del romanent municipal

Preparen un document conjunt amb Madrid, Saragossa, Bilbao i altres ciutats i confien sumar-hi molts altres consistoris

L'alcalde de Reus va comparèixer ahir per videoconferència.

Pellicer: «Estudiarem destinar el romanent del 2019 a ajudar a la gent»Cedida

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els ajuntaments de Lleida, Reus, Madrid, Bilbao, Cadis, Granada, Múrcia, Pontevedra, Santa Cruz de Tenerife i Saragossa han acordat redactar un comunicat conjunt per mostrar el seu rebuig a la cessió del romanent dels ens locals a l'Estat, una mesura acordada pel govern del PSOE amb la FEMP. La voluntat és sumar les adhesions de molts altres ajuntaments d'arreu de l'Estat, en concret de capitals de província i municipis de més de 100.000 habitants. L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, considera que suposa «una intromissió de l'Estat en l'autonomia local difícilment justificable» i, a la vegada, comporta «un tractament desigual dels ciutadans» en funció de la situació financera del municipi on resideixen.

Els alcaldes de deu ciutats de l'Estat, entre els quals els de Lleida, Miquel Pueyo, i Reus, Carles Pellicer, han mantingut aquest divendres una reunió telemàtica en què han acordat crear un front comú de grans ciutats en contra del Reial Decret Llei 27/2020, de 4 d'agost, acordat pel govern del PSOE amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) que preveu que els ens locals puguin cedir tot el romanent de tresoreria per poder utilitzar-lo per a la reactivació socioeconòmica. En concret, estableix que els ajuntaments podran utilitzar el superàvit del 2019 i que els que vulguin hauran de cedir en préstec a l'administració de l'Estat la totalitat dels seus romanents de tresoreria que els seran retornats en un termini de deu anys.

La reunió, promoguda per l'alcalde de Saragossa, Jorge Azcón, ha aplegat alcaldes de diferents formacions polítiques com són ERC, JxCat, Unidas Podemos, PP, Cs, BNG, PNB i Coalición Canaria però cap del PSOE. Alguns dels quals en representació de consistoris que van tancar en negatiu el 2019 mentre altres van obtenir superàvit. Tots ells han acordar redactar un comunicat conjunt de rebuig al Reial Decret Llei, que haurà de ser convalidat al setembre pel Congrés. A la vegada, els alcaldes sol·liciten reunir-se amb la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, per reclamar a l'Estat que faci marxa enrere i es replantegi aquesta mesura que els alcaldes consideren una «intromissió a l'autonomia local».

L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha explicat que la voluntat es fer extensiu el document, que s'està acabant de redactar, a la resta d'ajuntaments de capitals de província de l'Estat i de ciutats de 100.000 habitants. En aquest sentit, Pueyo confia en una «cascada» d'adhesions d'altres consistoris com ara el de València que ja ha anunciat el seu suport.

El comunicat, que està previst que els deu alcaldes signin aquest mateix divendres, inclourà demandes tant de consistoris que van tenir superàvit el 2019, com és el cas de Reus, o d'altres que no en van obtenir, com ara Lleida. Pueyo ha assenyalat que «la solució acordada pel govern espanyol i la FEMP «no agrada a molts municipis que no tenim romanent però tampoc a molts que sí en tenen i que no volen que l'Estat els digui com han de gastar aquest romanent».

Segons l'alcalde de Lleida, l'»Estat està dient als ajuntaments que no tenen estalvis, doneu-me'ls que jo us els administraré i ja us els aniré tornant», i «als que no en tenim, ja us ho fareu si no teniu romanent». Això, suposa una «desigualtat palmària» respecte als ciutadans en funció de si el municipi on viuen va obtenir o no superàvit. Pueyo ha indicat que «el PSOE es queda sol a l'hora d'avalar» aquesta mesura i confia que «difícilment pugui tirar endavant al setembre» sense els suports d'altres grups dal Congrés.

L'alcalde de Lleida ha reiterat que l'»insuficient finançament» de les administracions locals és un «problema crònic» i ha remarcat que els ajuntaments són les administracions que «han estat i estan en primera línia» per donar resposta a les necessitats dels ciutadans davant la crisi de la covid-19 i també ho estaran en l'etapa post-covid.

tracking