El Ministeri de Defensa es desprèn de part de les cases de l'aviació de Reus

El Ministeri de Defensa s’ha desprès de tres habitatges de la seva titularitat localitzats als edificis de la plaça de la Llibertat que són coneguts com les cases de l’aviació. L’operació de compravenda l’haurà servit per ingressar una mica més de 290.000 euros. Els immobles formen part d’un concurs pel canvi de mans de propietats militars desocupades que s’havia obert a finals del 2019 i que s’ha resolt aquesta mateixa setmana.

En detall, l’Institut d’Habitatge, Infraestructura i Equipament de la Defensa (Invied) havia posat a la venda a Reus, un total de 13 pisos. El muntant que demanava per la totalitat dels immobles –que es corresponen amb diferents plantes i dimensions– sumava prop d’1.220.000 euros. N’hi ha hagut una desena, però, que no s’han col·locat a través de la convocatòria i que continuen sent, en quedar deserts, del Ministeri. En tots els casos, els pisos que s’oferien eren buits, no tenien inquilins.

Al concurs, tal com recollien les bases, podien concórrer tant militars de les forces armades que es trobessin ara en servei, en excedència o reserva com també personal civil, funcionari i laboral en situació de servei actiu i destinat al Ministeri de Defensa o als seus organismes autònoms. El procés es va obrir el passat 24 de desembre i en formaven part, al global de l’Estat, prop de 190 immobles. Els pisos que es van treure a concurs –prop de 130 s’han venut i una seixantena han quedat deserts– estan ubicats a Madrid, Múrcia, Algesires, Cadis, Tremp, San Fernando, Oviedo o Las Palmas, entre altres poblacions.

El consistori les havia reclamat

L’Ajuntament de Reus havia intentat, fa gairebé dues dècades, recuperar i revertir en la ciutat les cases de l’aviació en considerar que s’havia perdut la funció a la qual havien estat anteriorment destinades, la d’allotjar càrrecs de l’exèrcit de l’aire que desenvolupaven tasques a la Base Aèria de Reus. Ambdós immobles –el de la Llibertat i un altre al carrer Gaudí– s’aixequen sobre dos solars municipals, cedits gratuïtament a l’antic Institut per a l’Habitatge de les Forces Armades (Invifas) l’any 1946 per tal que els blocs acollissin militars. Tots dos edificis van deixar de destinar-se a aquest ús entre 1996 i 1999, amb l’abandonament progressiu de les llars per part dels oficials i sotsoficials que els havien ocupat.

L’any 2003, l’Ajuntament va reclamar la reversió dels edificis, és a dir, que tornessin a ser de propietat municipal, després que alguns dels habitatges es posessin a la venda i en considerar que ja no complien amb l’objectiu per al qual la ciutat havia cedit els terrenys. L’Invifas ho va desestimar en fins a dues ocasions, i l’Ajuntament va recórrer i va perdre. L’Audiència Nacional va determinar, en sentència ferma al 2014, que aquesta sol·licitud de reversió només es té en consideració quan es presenta en un termini màxim de quatre anys a partir de l’abandonament dels blocs, i va entendre que l’Ajuntament –que segons la sala estava al cas de l’ús dels immobles– no hi va ser a temps al moment de fer-ho.