Donen positiu 23 veïns del cribratge a Reus, l'1,3% dels que es van fer el test

El cribratge que el Departament de Salut va dur a terme a Reus els dies 21, 22 i 24 d’agost ha identificat 23 positius de covid-19 asimptomàtics, segons les dades aportades pel secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. En total, i seguint les mateixes xifres, van ser 1.770 els veïns que es van prestar, de manera voluntària, al test. Els 23 casos identificats representen un 1,3% d’aquestes 1.770 PCR realitzades, a les quals es van sotmetre persones residents als barris de la Sardana, la Pastoreta i Monestir amb entre 20 i 50 anys, les quals integraven la població diana del cribratge.

Argimon ha demanat un «esforç» a la ciutadania de Reus, municipi que «es trobava francament molt bé però on, de cop i volta, veiem com puja –el virus– de manera exponencial, rapidíssima» i on «d’alguna manera, no dic que nosaltres posem mesures però sí que quan la ciutadania respon, sembla que ja comença una petita baixada». «A banda que les mesures comencessin a aplicar-se dissabte passat, també s’havia estat treballant conjuntament amb l’Ajuntament en la recerca del brot», ha expressat, i ha afegit que «esperem que, en les pròximes setmanes, la corba torni a estar per sota de la línia vermella». Ara per ara, ha detallat, «sembla que el repunt s’ha aturat, ho sembla, però a l’espera de saber si la tendència es consolida o no».

El secretari de Salut Pública ha recordat que el repunt ha tingut lloc a Reus malgrat que «fins i tot en la primera onada, tant el Camp de Tarragona com les Terres de l’Ebre» havien resultat zones «on havia colpejat menys la pandèmia».

Sobre l’evolució dels contagis en relació a les restriccions que estan vigents des de la setmana passada per contenir la propagació, el coordinador de la unitat de seguiment de la covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, ha valorat que les mesures «no tenen un efecte immediat, hem de tenir en compte el període de transmissió i fins als 14 dies després d’implantar mesures no comencem a veure si realment té un impacte important o no en la pujada o en la baixada de la corba». Ha precisat, amb tot, que «sí que és cert que aquestes mesures les hem anat adaptant perquè les hem graduat al màxim possible». Mendioroz ha apuntat, a banda, que «als cribratges que s’han fet a Reus s’ha fet el mateix que a altres llocs ara: intentar dirigir-los a la població on trobem més casos». «En realitat, i amb la comparativa dels diferents llocs, el que veiem és que, en la mesura en què això ho lliguem a un traçat de casos, a punts concrets, la taxa final de positivitat que obtenim augmenta molt. I aquesta és l’estratègia que s’ha fet servir a Reus, anar dirigit des de la part epidemiològica».

Sobre els 23 positius, el coordinador de la unitat de seguiment de la covid-19 a Catalunya ha remarcat que «els resultats encara són provisionals» però ha dit que «estan, més o menys, una mica per sobre del que normalment trobem, però no podem fer la valoració definitiva perquè no sabem realment quantes –PCR– tenim pendents d’acabar de processar».

«Es podria haver fet millor»

A la ciutat, la població diana era d’unes 6.000 persones i Salut havia anunciat l’objectiu d’arribar, «en la previsió més pessimista», a les 3.000 PCR. A la crida per fer-se la prova, però, només van respondre el 30% dels veïns que hi podien anar. Al moment de conèixer-se la quantitat de PCR realitzades –fins ara, Salut havia parlat de 1.768–, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, havia demanat que «si es fan més cribratges, siguin més a prop dels barris al veïnat dels quals van dirigits». Aquest es va fer al CAP Sant Pere i a l’Hospital. Des de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR), el president Marcos Massó ha valorat recentment que el fet que el cribratge es va realitzar «de manera precipitada» segurament «no va permetre els veïns aclarir tots els dubtes». Sobre si la intervenció s’hauria pogut organitzar millor, Argimon ha contestat que «sí, com tot a la vida».