«Un senyal de 30 km/h pintat al terra no és un carril de convivència»

La senyalització horitzontal que l’Ajuntament de Reus ha començat a pintar a carrers de la ciutat per limitar la velocitat dels vehicles a 30 kilòmetres per hora «no farà que aquests trams es converteixin en carrils de convivència», tal com valoren des de Bicicamp, on expliquen que «un carril de convivència és un espai on poden coexistir vianants, bicicletes i cotxes» mentre que el que s’està fent ara és «simplement recordar als conductors d’una zona per a cotxes que no poden anar a més de 30, que han d’anar lents». Bicicamp, que agrupa persones amb inquietud per la transformació del territori en relació a la promoció de l’ús quotidià i segur de la bicicleta, apunta que aquesta intervenció «tampoc servirà per unir els trams de carril bici que hi ha i que no tenen continuïtat».

L’Ajuntament va anunciar dimecres en un comunicat l’inici del pintat per «dibuixar carrils a la calçada on conviurà la circulació de cotxes i bicicletes», i emmarcava l’acció en «el projecte de carrils bici de convivència» per «estendre la xarxa de carrils bici de la ciutat en una longitud total d’11,5 kilòmetres a 36 vials interiors». Per a Bicicamp, tal com explica el seu vicepresident, Ricard Redondo, «crear carrils de convivència significa més despesa econòmica, més difusió, menys places d’aparcament... Més coses que simplement fer carrils 30». L’entitat demana «que es faci pedagogia» sobre la normalització dels ciclistes a la ciutat perquè «si només se’ls obliga a anar més a poc a poc i no se’ls explica res, hi ha conductors que ens poden percebre com un problema» i recorda que «únicament limitar la velocitat a 30 no farà que, per exemple, un pare s’atreveixi ara a circular amb els seus fills per la calçada».

Trams que no van enlloc

L’entitat considera que Reus «va tard» en l’adaptació a la bicicleta, més encara ara que la irrupció de la covid-19 ha posat el focus sobre el seu ús. «Es podria haver aprofitat per pintar mentre tots estàvem a casa, però tallar ara carrers per pintar-los per les bicis pot generar el pensament que els ciclistes tenen la culpa», afegeix Redondo. Sobre què seria millor aplicar, el vicepresident de Bicicamp explica que «dins de la ciutat, el millor és generar espais de convivència, però espais de veritat» mentre que «a la perifèria, poden funcionar carrils com el de carretera d’Alcolea». L’entitat subratlla que col·locar els vials per a bicis dins de les voreres «no permet circular a cert ritme» i «el que no volem és agafar el lloc del vianant». Reus té trams de carril bici inconnexos perquè «només se’n construeixen quan s’ha de fer una altra obra al lloc». Alguns presenten arbres enmig del recorregut o van a parar a terraplens. El Pla de la Bici, que es va aprovar un parell d’anys enrere, «s’està desplegant molt a poc a poc» i «l’últim que es va fer són 100 metres per accedir a l’estació de tren». Des de la de bus encara no hi ha pas cap a Mas Iglesias, tot i que aquesta era una intervenció marcada al Pla com d’immediata execució. Redondo demana que «s’hi posi solució» i insisteix que els espais per a bicicletes «també han de tenir un manteniment».