Reus és la ciutat on més creix la demanda de pisos de protecció oficial

Un total de 3.159 persones esperen per accedir a un habitatge de protecció oficial a Reus. La dada, que es correspon amb les sol·licituds vigents a 31 de desembre del 2019, és superior a la de l’any anterior en 183 peticions. El municipi és el que més creix a la província en xifres absolutes en aquest període i la progressió de la demanda passa per davant de Tarragona, on hi ha 3.737 sol·licituds que són 147 més que al tancament del 2018, segons les estadístiques de l’Agència Catalana de l’Habitatge. Al 2012 –el primer any en què l’Agència va fer públiques aquestes dades–, a Reus hi havia 1.682 famílies que esperaven per poder obtenir una llar d’aquest tipus. En set anys, doncs, la quantitat pràcticament s’ha duplicat.

Pel que fa a noves sol·licituds per ocupar habitatges de protecció oficial a Reus, l’any passat se’n van registrar un total de 358, la xifra més alta dels darrers sis anys i que dona una idea de com l’interès per aquesta alternativa s’ha disparat entre les famílies. A Tarragona ciutat, les peticions que van incorporar-se al registre van ser 286. Cambrils, per exemple, en va rebre 169, Vila-seca 56, Calafell 41, Salou 51, Valls 83, Tortosa 15 o el Vendrell 102. En el recompte per comarques, el Baix Camp també destaca a la demarcació amb 561 sol·licituds noves inscrites l’any passat, mentre que a l’àmbit del Tarragonès se’n van fer 476.

Cap immoble en anys

Tal com concreta la mateixa Agència Catalana de l’Habitatge, al 2019 a Reus van començar a construir-se 28 habitatges de protecció oficial i se’n van acabar un total de 7, tots els corresponents a promotors privats. Fins llavors, feia quatre anys que no se n’enllestia cap de nou dins del terme. La darrera vegada que Reus havia estrenat pisos protegits havia estat al 2015, quan se’n van incorporar al mercat 46. Els que s’estan aixecant encara a la ciutat eren, com a mínim fins a finals de l’any passat, els únics dins de la província de Tarragona, on cap altra localitat acollia llavors obres per ampliar la seva oferta de pisos de protecció oficial, segons les estadístiques que l’Agència Catalana de l’Habitatge fa públiques.

Mas Mainer i la Hispània

Unifamiliar Sant Jordi manté en marxa en aquests moments tot un projecte que conté protecció oficial a la zona de Mas Mainer i igualment l’Ajuntament de Reus té previst –pendent de l’abast de la covid-19– apostar per fer blocs d’aquestes característiques en el context de la intervenció per generar un aparcament subterrani a la Hispània. Precisament a finals de maig, el consistori va estar realitzant perforacions a l’àrea blava de la riera Miró de cara a aquesta actuació que, en un principi, contemplaria també una plaça i locals per a usos comercials.

Actualment, Reus té diferents promocions d’habitatges de protecció impulsades per Redessa i orientades al lloguer. Són la de la Patacada –els més recents, amb 46 habitatges–, Mas Bertran –30 habitatges–, Mas Bertran II –68 habitatges– i Granja Massó –16 habitatges. Totes elles es troben, ara, plenes, i d’aquí la promesa del govern d’ampliar el parc d’immobles d’aquestes característiques a curt termini. Redessa treballa també per incorporar a la seva gestió altres edificis com el de la Casa dels Mestres, que s’està sotmetent aquests mesos a una revisió profunda per acabar de determinar el format que se li donarà.

Reus compta igualment amb altres promocions construïdes per la Generalitat de Catalunya les quals es localitzen al carrer Abadia, el carrer Immaculada o el carrer Astorga, entre algunes més. En total, el municipi té uns 3.130 habitatges de protecció oficial, la majoria dels quals provenen de l’acció de promotors privats. A la demarcació de Tarragona, n’hi ha 18.867. I per comarques, el Baix Camp n’acumula 4.030 mentre que al Tarragonés en són 5.032