Prop de 150 blocs de pisos de la ciutat de Reus encara tenen plaques franquistes

Reus encara compta amb prop de 150 plaques del Ministerio de la Vivienda, amb el jou i les fletxes, col·locades a façanes de blocs de pisos que van ser construïts en l’època del Franquisme. La majoria d’elles es concentren, tal com explica Ricard Aragonès, membre d’Endavant, «a carrers dels barris del sud de la ciutat». Entre ells, hi ha especial presència de plaques «al Fortuny o al Juroca», que «com que es van anar generant durant el mandat franquista, n’acumulen moltes», mentre que «als barris del nord, de l’est i l’oest, el que no és la carretera de Salou, es van reconstruir edificis que alguna bomba havia esbarrat i potser en dos carrers hi ha només cinc plaques». També «en queden algunes que estan repartides per la Sardana, la Pastoreta i el Carrilet».

Endavant havia posat en marxa, el 15 de gener del 2019 –pels 80 anys de l’entrada de les tropes de Franco a Reus–, una sèrie de «cercaviles» amb què recorria la ciutat retirant les plaques, servint-se d’un mapa elaborat a partir del cens de simbologia franquista on les havia pogut situar prèviament. Al llarg de les tres sortides realitzades en van despenjar una setantena. Aquesta tasca, «en principi, segons la Llei de Memòria Històrica, hauria de fer-a l’Ajuntament o la Generalitat». En les «cercaviles», i en relació al veïnat dels blocs de pisos d’on es desenganxaven aquests símbols, «la majoria entenien el que estàvem fent i els hi semblava bé» però «encara hi havia gent que malinterpretava el sentit de la placa o pensava que encara tenia validesa legal». També «n’hi havia algun que no volia que la retiréssim».

De moment, guardades

Quan Endavant va començar a dur a terme aquestes accions, «hi havia unes 220 plaques» a la ciutat. Sobre què se n’ha fet dels símbols del Ministerio de la Vivienda desenganxades o què se’n farà, Aragonès precisa que «de moment les tenim guardades a l’espera d’agafar-ne més o, per exemple, entregar-les al museu». Sobre aquesta darrera opció, el membre d’Endavant explica que «com que entenem que són part del patrimoni històric, i no té cap sentit que estiguin als carrers, és una de les coses que hem pensat». Una altra és «donar-les a un artista perquè les fongui i en faci alguna obra antifeixista, ja ho veurem».

La campanya de retirada de plaques que realitzava Endavant tenia previst repetir-se «en dates simbòliques com l’1 de maig o l’1 d’octubre» però «va quedar sobrepassada pels esdeveniments» i ara mateix no hi ha cap convocatòria en marxa per reactivar-la. Aquestes plaques s’instal·laven a les façanes perquè «era la manera de dir mireu que bo que és el Règim que fa cases per als obrers, i eren cases petites i amb materials barats, bastant apinyades a barris de nova creació o que es construïen a solars que havien quedat en el continu urbà». «Era un mètode de propaganda per legitimar el Règim a nivell intern», conclou.