Reus és el municipi de més de 50.000 habitants amb l'IBI més alt de l'Estat

El coeficient de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) a Reus, situat aquest exercici 2020 en un 1,0476%, és el més elevat d’entre tots els municipis de l’Estat que tenen més de 50.000 habitants, segons les estadístiques fetes públiques pel Ministeri d’Hisenda. El govern local hi ha aplicat una pujada del 9,7% en relació a la xifra del 2019, que llavors es quedava en un 0,9545%, i justifica la decisió pels «increments de l’IPC dels últims 8 anys (7,7%) més un augment del 2% per garantir la continuïtat dels serveis». Així, com a exemple, per un immoble valorat en 50.000 euros –parlant, sempre, del tipus urbà–, la quantitat que el propietari hauria de desemborsar en concepte d’IBI s’enfila als 523,8 euros. Ahir mateix va expirar el termini, prorrogat per l’Ajuntament arran de l’estat d’alarma, de què disposava la ciutadania per pagar l’impost.

Fonts municipals consultades detallen que «si bé el tipus que s’aplica és aquest, cal diferenciar coeficient de quota. És a dir, el valor cadastral dels immobles a Reus és més baix que a altres ciutats, per la qual cosa, per poder assolir els mateixos ingressos, s’ha d’aplicar un tipus impositiu més elevat». «Altres municipis tenen un tipus impositiu més baix però un valor cadastral més alt, sent el resultat final que la quota que paguen els contribuents de Reus sigui més baixa», afegeixen.

Durant el tràmit d’exposició al públic, la pujada de l’IBI va rebre al·legacions per part de formacions polítiques, associacions de veïns i col·lectius professionals. Amb una especial contundència va manifestar-se en contra de l’augment de la pressió fiscal –no només de l’IBI– el teixit veïnal: l’Associació de Veïns I de Maig, L’Harmonia del Carme, la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR) i el partit Entre Veïns, integrat per líders d’entitats, van denunciar que «pujar el tipus afegirà dificultats a la ciutadania per afrontar el pagament en un període de crisi». També van recollir signatures per intentar frenar la modificació d’ordenances fiscals.

«La ciutat ja era cara i ara, més»

El president de la FAVR, Marcos Massó, lamenta que «Reus ja era una ciutat cara per viure però, amb l’increment de gairebé un 10% que, pels motius que siguin, s’ha aplicat als impostos, encara ho és més ara». «A més», explica, «una pujada tan gran de cop no és la millor manera i després hem vist que segurament aquest no era l’any més adient per fer-la». Amb l’esclat de la pandèmia de la covid-19, «ens vam adreçar a l’Ajuntament per demanar si hi havia forma de tirar això enrere, si es podia dividir en diversos anys o rectificar i deixar el 10% en un 2 o en un 3%, però ens van dir que no era possible i realment quan un ajuntament pren una decisió és complicadíssim que la canviï», afegeix Massó, que apunta que «pensàvem que les circumstàncies eren prou difícils com per forçar coses impossibles però finalment aquest tema es va quedar igual». El que sí que va fer el govern va ser ajornar el pagament dels impostos. En aquest sentit, Massó valora que «està bé però la factura, al març, a l’abril o al setembre, acaba arribant i s’ha de pagar igual, i segurament la gent que ho estava passant malament a l’abril no està massa millor ara».

Sobre les signatures que diferents entitats veïnals van registrar en rebuig a l’augment de la pressió fiscal, el president de la FAVR explica que «deuen estar guardades en un calaix, no n’hem tornat a saber res més i el 10% ja s’ha aplicat», i diu que «d’entrada ja sabíem que les firmes no servirien per a gaire cosa però vam voler que el govern veiés que la ciutadania no estava d’acord amb això». Tenint en compte el context actual, «segur que hi ha persones que estan patint per poder pagar el rebut o que, directament, no ho poden fer», conclou Massó. Els grups municipals de PSC i Cs, i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya també havien formulat al·legacions al text.

El govern de Reus aplica a l’IBI el criteri de progressivitat fiscal a través de la bonificació per a les famílies nombroses i incorpora un increment d’un 50% de l’impost als immobles desocupats, els que estan dos anys sense ningú empadronat ni serveis. L’IBI diferenciat se situa en el tipus màxim. Reus és també una de les localitats que va demanar al Ministeri d’Hisenda revisar, per l’any 2020, el cadastre dels immobles urbans.