«El ple d'aquest setembre validarà el primer pas de la piscina coberta»

—Dissabte finalitza la pròrroga de les mesures excepcionals per la covid-19 a Reus.

—La tendència és bona i veurem dissabte quina és la situació que hi ha i què diu el Departament de Salut. És peculiar perquè fins el 15 d’agost anàvem molt bé i el 15 es dispara i puja fins a punts molt alts. La nostra obligació era intentar baixar la corba i ho estem aconseguint. Per tant, espero que les mesures excepcionals s’acabin ara.

—Els cribratges van identificar 23 positius, però també han repercutit en l’economia. Van ser contraproduents?

—La salut i l’economia són qüestions diferents, i s’ha de buscar un equilibri. És important que s’hagin fet els cribratges, els determina la Generalitat i són positius, i no ens ha dit més sobre cap més barri. Crec que es va excedir senzillament en recomanar a la gent que no sortís de casa, jo no ho hagués dit perquè la base és la mascareta, la distància i el rentat de mans.

—Com ha impactat la pandèmia als plans de l’Ajuntament? A quins projectes caldrà renunciar?

—Els plans d’inversió continuen. Alguns, de cara a futur, mirarem si es poden portar a terme però sí que estan previstos. Treballem perquè la Hispània sigui una realitat i estem obrint consultes per si hi ha operadors que hi vulguin construir habitatge i que l’Ajuntament faci l’aparcament. Al barri del Carme estem fent gestions amb Salut pel nou CAP a la plaça de Sant Benet. La Boca de la Mina s’acabarà en breu. Al Centre Social El Roser s’ha finalitzat l’obra principal. El polilleuger Joan Rebull obrirà a finals d’any. Algunes obres tindran retards però no renunciem.

—Ha liderat la reclamació per alliberar els romanents. A què els vol dedicar?

—Hem reclamat un tracte just en la situació que la covid ha generat. Davant del decret del govern central de quedar-se els romanents i fer una operació estranya, vam dir que no els donaríem. Ara plantegen destinar-los a inversions. Encara no hem analitzat el document. La pretensió nostra és disposar-ne lliurement per a les necessitats de l’Ajuntament i abocar els 1,9 milions al Pla de Reactivació que hem fet rascant del pressupost.

—S’està treballant en el pressupost 2021? Es negociarà amb l’oposició?

—Sí, ja hi ha hagut alguna reunió de treball pels pressupostos. I és clar que sí que es parlaran amb l’oposició. Abans vindran també les ordenances. Entrarem ara en aquest procés.

—Es baixaran els impostos de cara a l’any vinent? Enguany es van pujar un 9,7%.

—En funció el pressupost, aplicarem els impostos. Estem analitzant i estudiant ara tot aquest tema i no hi ha res decidir. Evidentment, ja els vam pujar l’any passat.

—L’increment es va justificar per la millora dels serveis a la ciutadania.

—Un cas molt clar és la contracta de la recollida de les escombraries. Hi ha una situació complexa perquè estem en una pròrroga excessiva, però hem incrementat la partida del contracte perquè hi hagi millor servei. Jo confio que a mitjans de l’any vinent puguem tenir el nou contracte amb més contenidors, més illes, vehicles nous. Els impostos s’han de pagar però pagaríem menys si no hi hagués l’incivisme que hi ha amb la brossa. Pagaríem menys si no calgués un servei extra per treure pintades, o per netejar quan persones o gossos orinen al carrer. L’incivisme ens costa diners i fa pujar els impostos.

—És una de les lluites importants d’aquest govern?

—M’amoïna i no ens acabem de sortir. La gent ha d’entendre que el que no fem al passadís de casa, no ho hem de fer al carrer.

—També hi ha qui hi pot veure afany recaptatori. Per exemple: multen per deixar la brossa fora però alguns contenidors estan plens.

—Si el contenidor està ple, no es pot posar la bossa dins. Però hi ha moltes persones que ni obren el contenidor, ho he comprovat. Hem vist bosses de la brossa volant dels balcons i no ho podem admetre de cap manera. No és que la ciutat estigui bruta, és que hi ha gent que l’embruta. Nosaltres recollim la brossa i escombrem cada dia.

—Com pot ser que passen els anys i els barris reclamen sempre policia i neteja?

—Estem incrementant la quantitat d’agents de policia. La Guàrdia Urbana passa per tot arreu. Que voldrien que hi passes més? Sense dubte. I ho aconseguirem a mesura que ampliem la plantilla. En la neteja, notarem la millora quan tinguem el nou contracte. I a l’octubre, recuperaré els Dilluns amb l’alcalde.

—Preocupa que la Sardana es converteixi en un punt conflictiu?

—Ara hi tenim càmeres i amb elles la tensió ha baixat. La Guàrdia Urbana està present. És una bona zona i ara farem una remodelació de la plaça del Comte de Reus. També hem de repensar, en consens amb els veïns, la plaça de la Sardana.

—Al Carme, al juliol, dos edificis van esfondrar-se. Que hi ha previst al barri?

—Tenim data de reunió amb els veïns a l’octubre. El Carme canviarà quan a l’entorn de Sant Benet hi puguem posar el CAP, el pàrquing subterrani, l’edifici d’habitatge protegit. No es fa d’avui per demà però està planificat. Hi ha hagut esfondraments, però és que és el barri més antic de Reus. Urbanisme hi està al cas i ha fet la revisió a les cases.

—També es dona un problema d’ocupes.

—El govern central no pot mirar a un altre lloc en el tema dels ocupes. Ens cal una legislació que ens empari, perquè no n’hi ha. Una normativa que ajudi els ajuntaments i els veïns. L’Ajuntament ja preveu més habitatges, però l’ocupació no pot ser una llibertat. Tenim al jutjat un munt de pisos.

—Tot i que el Mercat del Carrilet reculli més de 9.000 firmes per seguir, es tancarà?

—La decisió està presa, em sap molt de greu i respecto la reivindicació dels paradistes. Si aquestes 9.000 firmes haguessin anat a comprar al Carrilet, segurament no tancaria. Hem donat moltes oportunitats puguin traslladar-se al Mercat Central en molt bones condicions. El Carrilet no té les condicions per seguir i no hi ha massa.

—Reservar el raval Santa Anna per a vianants funciona?

—Està funcionant. És una acció valenta que no té marxa enrere. La reticència als canvis d’estatus no va enlloc. El món va cap als centres sense vehicles. El mateix daltabaix va ser el carrer Llovera o el Monterols. El món no es pot aturar.

—S’acabarà construint la piscina municipal coberta?

—Es farà, sí, i es farà bé. L’obra de construcció es licitarà abans que acabi l’any. Al ple d’aquest setembre passarà el primer pas, que és el pla de viabilitat. El centre aquàtic avança bé i serà un bon equipament.

—És probable que l’Aeroport afronti un hivern sense cap vol.

—Esperem que n’hi hagi. Reclamem sempre que sigui un complement al de Barcelona i això arribarà quan hi hagi una massa encara més important de turisme i de moviment de persones. L’hivern serà difícil amb la covid però la covid és circumstancial i passarà.

—I la futura estació de Bellissens?

—La setmana vinent tinc reunió amb els socialistes, a la comissió d’infraestructures que tenim, per parlar de l’estació, que ha d’estar als pressupostos d’enguany. I cal que parlem si hem d’insistir-li al govern de l’Estat perquè sigui així. Va endavant però vull veure les màquines.

—El CMQ continua pendent de trasllat a dependències de l’antic hospital.

—A finals d’any obrirem i llavors esperem que la segona fase sigui possible a partir del 2022 segurament. Aquesta va ser una decisió ben presa.

—En any i mig de mandat, quines promeses electorals pot dir que ja ha complit?

—Treballem en moltes. La Hispània, Reus Energia... No és bufar i fer ampolles. El PAM contempla un volum d’actuacions i la majoria es faran. Una cosa és el que es va dir en campanya, però després hi ha un acord de govern. Quan pactes amb algú, has de consensuar el que es fa. I les tres formacions hem consensuat un programa de govern, que també vol dir renúncies.

—Treballadors de policia local, Reus Transport o l’Ajuntament reclamen millores.

—Entenc les reivindicacions tot i que algunes no s’adeqüen al moment ni a la norma. Aquest govern té tot l’interès en arribar a acords, si és possible. Però evidentment ha de ser possible, no solament per les circumstàncies sinó pel pla de govern.

—S’han incorporat tres gerents a diferents àrees. Per què són necessaris?

—Les gerències són instruments per millorar la gestió dels serveis a la ciutadania. Som un Ajuntament amb uns 107.000 habitants, una ciutat gran, i organitzar-la és molt important.

«El Partit Demòcrata és casa meva i no penso moure’m»

Enmig de l’allau d’alcaldes i càrrecs del Baix Camp i del territori que han optat per incorporar-se al projecte de Carles Puigdemont, el batlle reusenc Carles Pellicer continua al PDeCAT. Ho fa, tal com explica, perquè «sóc del Partit Demòcrata, és casa meva, i sempre he dit que no em penso moure cap a un altre costat». «Estic on estic perquè vinc d’on vinc», expressa, i apunta que «em sento content, tranquil i convençut per la decisió». L’alcalde de Reus considera que «hagués estat millor un acord, la unitat» però «si no ha estat possible, em sento alliberat de la pressió d’aquests darrers mesos». «El que hem de fer ara és reconstruir aquest país fer ser més grans després», afegeix, i recorda que «estic imputat per l’1-O, i si hi hagués un altre 1-O tornaria a fer el mateix, però això no vol dir que jo no pensi que aquest país, ara, primer necessita una reconstrucció». Pellicer havia anunciat, durant el seu segon mandat, que no optaria a un de tercer però finalment ho va fer i torna a governar. Cares importants del seu equip, com la regidora Montserrat Vilella o Teresa Pallarès, sí que han fet el salt a Junts per Catalunya. Sobre si concorrerà de nou als comicis del 2023, l’alcalde no es pronuncia: «No respondré. Ara no toca», diu.