Reus i d'altres ajuntaments de l'Estat reclamen recursos per pal·liar els afectes de la covid

Denuncien l'increment de despeses i caiguda d'ingressos per la pandèmia i es mostren oberts al diàleg

Façana de l'Ajuntament de Reus. — Ajuntament de ReusAjuntament Reus

Publicat per

Creat: 22.09.2020 | 12:25

Actualitzat: 22.09.2020 | 12:25

Ajuntaments de grans ciutats de l'Estat reclamen al govern espanyol que doni resposta al conjunt dels ciutadans per igual davant la crisi de la covid-19, al marge de si el seu consistori va tancar o no el 2019 amb superàvit. Reclamen que el nou Reial Decret Llei que prepara el Ministeri d'Hisenda destini 5.000 MEUR als ajuntaments per fer front a les despeses sobrevingudes per la pandèmia, uns 1.000 MEUR del fons de transport, a més de beneficiar-se i poder participar en els criteris de distribució dels fons europeus. La reunió telemàtica, celebrada a iniciativa dels alcaldes de Lleida i Reus, ha comptat amb la participació de responsables municipals d'una trentena de ciutats com ara Barcelona, Badalona, Madrid, València o Saragossa.

Ajuntaments de diferent color polític d'arreu de l'Estat com els de Lleida, Reus, Barcelona, Madrid, Saragossa, València, Granada, Pontevedra o Màlaga, entre altres, han celebrat aquest dimarts una reunió telemàtica en què han reclamat al govern espanyol que el nou Reial Decret Llei que prepara «resolgui els problemes de tots els ciutadans» i, per això, s'han compromès a elaborar un manifest amb les seves reivindicacions. Així mateix, confien sumar l'adhesió de moltes altres capitals de província i poblacions de més de 100.000 habitants.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, reclama millorar «substancialment»les condicions del nou decret que prepara el Ministeri d’Hisenda.«Demanem diàleg, consens i majoria», ha manifestat el batlle reusenc, després de lareunió. «Parlem de 5.000 milions d’euros, són xifres altes, però l’Estat hi pot fer front», ha dit Pellicer. «I no és una proposta política, perquè som ajuntaments de tots els colors, sinó una reivindicació necessària, un auxili que demanem a l’Estat per la situació que tenim», ha conclòs.

Al marge de suspendre el sostre de despesa per al 2020 i permetre als ajuntaments gastar el superàvit del 2019, mesures ja previstes en l'esborrany del nou Reial Decret Llei, els ajuntaments que han participat en la reunió reclamen que els consistoris puguin també beneficar-se dels fons europeus per a la covid-19 i participar en l'elaboració dels criteris per repartir-los.

També demanen que l'Estat destini als ajuntaments uns 5.000 MEUR per poder fer front a les despeses que han hagut d'assumir tot i la caiguda d'ingressos, així com uns 1.000 MEUR del fons de transport per pal·liar la davallada d'ingressos derivada de la caiguda dels usuaris del transport públic durant el confinament.

L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha dit que no es tracta d'una imposició i, així, ha expressat voluntat de diàleg i d'arribar a un acord per part dels consistoris amb el govern espanyol. «No es tracta sotmetre govern de l'Estat a un setge, si no que el Reial Decret resolgui problemes reals que tenim», ha assenyalat. Cal recordar que el Congrés no va convalidar el Reial Decret Llei acordat pel govern espanyol i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) sobre la cessió dels romanents dels ajuntaments, per la qual cosa va quedar derogat.

Pueyo ha remarcat que els ciutadans de Lleida la «situació crítica» que han ocasionat els confinaments i les restriccions per la covid-19 al municipi i en molts sectors econòmics i ha remarcat la caiguda d'ingressos i l'increment de despeses que ha hagut d'assumir la Paeria. L'Ajuntament de Lleida acumula un deute d'uns 175 MEUR i va tancar en negatiu el 2019.