Els Pares Paüls tanquen l'església i deixen Reus per manca de vocacions

Els Pares Paüls tanquen la seva església del carrer Jovellanos i abandonen Reus a causa de la «crisi vocacional» que no els ha permès trobar relleu per donar continuïtat a la seva tasca. El darrer membre de la comunitat a la ciutat era en aquests moments el pare Josep Maria Biosca (Lleida, 1929), que als seus 91 anys serà destinat a una residència de Barcelona on «continuaré treballant perquè no sóc persona de sofà». L’adéu del pare Biosca a Reus deixa la comunitat sense presència al global de la província de Tarragona.

Avui s'ha celebrata l’església de Sant Vicenç de Paül una última cerimònia per posar el punt final, «temporalment», a aquesta etapa. El pare Biosca explicava, després de la missa, que «no hi ha hagut una generació al darrere i la vida és així, hi ha hagut un moment que s’ha hagut de fer revisió d’obres i de personal», però es mostrava esperançat i feia una comparació amb el comerç: «És com quan uns pares han tingut un negoci i als fills no els interessa tant, es dediquen a fer altres coses, però potser els nets sí que el volen reprendre». Per això, el temple del carrer Jovellanos, «mirarà al futur i esperarà millors temps, perquè la vida canvia molt i qui sap què pot passar, si pot venir algun dia un altre canvi radical i podrem veure amb alegria que reobre». Els feligresos es repartiran entre Sant Francesc i altres.

L’últim pare, Josep Maria Biosca

La comunitat estava present a Reus des de finals del 1700. Ara fa un parell d’anys, al 2018, havia hagut de deixar d’oferir servei a l’Església de la Immaculada Concepció, igualment per manca de noves vocacions. Joan Sas, que és president de la Conferència de Reus de la Societat de Sant Vicenç de Paül, explica que actualment, més enllà de l’Església de Sant Vicenç de Paül, els Pares Paüls «donaven servei al convent de les Clarisses i a la capella de la Pastoreta».

A més del temple, l’adéu deixarà també buit un pis on vivien els pares –que eren dos fins fa un mes, quan un va ser destinat a Palma–, i altres dos on habitaven les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. El pare Biosca valora que «la qüestió no ve d’ara, s’arrossega la crisi vocacional i pèrdues especials d’alguns pares, així com altres que ja s’han fet grans» i diu que, per això mateix, «ja havíem hagut de deixar la Immaculada». Sobre el seu període a Reus, on ha estat 18 anys, explica que «he tingut la sort de tenir una relació molt especial amb la ciutat». El prior de Reus, Joan Antoni Cedó, lamenta l’adéu dels Paüls perquè «feien molt un bon servei».

D’aquí a uns mesos, abans que acabi l’any, les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, mitja dotzena de dones que s’encarregaven ara de tenir cura del temple i «d’oferir un suport espiritual a persones desvalgudes», marxaran també. Una d’elles dinamitzarà una altra residència de Barcelona mentre que la resta, d’edat avançada, es traslladaran a comunitats pròximes a la seva família on viuran el pertinent període de descans després d’haver completat el servei. Quedaran només les que es localitzen a la plaça del Teatre acompanyant la Fundació Mossèn Frederic Bara. Que la comunitat torni o no a estar present la ciutat i a la demarcació dependrà de «si hi ha vocacions o si pot destinar alguns pares a Reus que recuperin l’activitat». La Conferència de Reus de la Societat de Sant Vicenç de Paül continuarà operant.