El govern de Reus preveu congelar els impostos municipals del proper 2021

El govern de Reus avança sobre la idea de congelar els impostos municipals de cara al proper exercici 2021. La regidora d’Hisenda, Mariluz Caballero, concreta al Diari Més que «com a regidoria, en aquests moments, no treballem en un escenari d’increment d’impostos per a l’any vinent» i que «en unes setmanes, probablement ja en els pròxims dies, elevaré una proposta al govern per tal de la seva valoració i decisió».

Al mateix temps, i en el marc de l’escenari incert que dibuixa la covid, «plantejarem un pressupost i l’anirem adaptant segons les circumstàncies, tal com hem fet també enguany», afegeix la regidora. En el mateix sentit, tal com expressa Caballero, «és important poder disposar de l’eina que és un pressupost aprovat» pel fet que «sempre agilitza els canvis».

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, havia apuntat recentment en una entrevista concedida a aquest rotatiu que «ja hi ha hagut alguna reunió de treball pels pressupostos del 2021» i detallava que «abans vindran també les ordenances. Entrem ara en aquest procés». Sobre si en parlarà o no amb els partits de l’oposició tot i haver configurat un govern en majoria, expressava que «és clar que sí que parlarem». Pel que fa als impostos es limitava a dir que «els aplicarem en funció del pressupost» i afegia que «evidentment, ja els vam pujar l’any passat». La intenció de cara al 2021 passa, doncs, per congelar-los.

De fet, per a aquest 2020, l’expedient d’ordenances fiscals va aprovar-se en la mateixa sessió plenària que els pressupostos, a l’octubre. El gruix dels tributs va tenir en compte els increments de l’IPC dels últims 8 anys (7,7%), més un augment del 2% «per garantir la continuïtat dels serveis», tal com explicava llavors el govern. L’augment del 9,7% va aplicar-se a la taxa de guals, la taxa de recollida de residus comercials i al tipus general de l’IBI. També van pujar l’aigua o els serveis funeraris, entre altres, però es van incorporar criteris de progressivitat fiscal en l’IBI i en les Escoles Bressol Municipals. L’increment va generar un fort rebuig entre la ciutadania. L’expedient d’ordenances va rebre al·legacions per part de partits polítics, col·lectius de professionals i associacions de veïns; i algunes d’aquestes últimes –i la FAVR– van recollir firmes per frenar el pas, sense èxit.

Recaptar i redistribuir

Preguntada per l’opció d’abaixar els impostos en lloc de congelar-los, la regidora d’Hisenda explica que «la baixada, de vegades, no va únicament en els impostos» i que el que es va fer aquest 2020 va ser una «actualització que no s’havia fet en 8 anys, quan normalment qualsevol institució actualitza l’IPC i no es veu com una pujada». Caballero afegeix, en aquesta línia, que «continuem sent una ciutat amb pressió fiscal baixa, i això és defensable amb números», i recorda que «Reus té partides molt importants en subvencions i normalment a les famílies vulnerables se les ha ajudat. Fins i tot, s’ha fet un esforç a nivell de facilitar els períodes de pagament i de les exempcions corresponents, a més del suport que també es dona des de Benestar Social».

«Els ajuntaments, per ajudar a la ciutadania, tenim els impostos que són uns diners que redistribuïm segons les necessitats que té la població, ens nodrim d’això», explica Caballero, que manté que «en principi, ens hauríem de qüestionar què significa qualsevol baixada, a quins temes es renunciaria entre les necessitats de la mateixa ciutadania». «Si els ajuntaments no ens nodrim i no rebem de les persones que sí que poden, això tindria conseqüències en el servei», precisa, i subratlla que «ara estem en un exercici molt intern de considerar les circumstàncies i l’escenari que d’entrada no plantejarem és el d’un increment d’impostos». «Però baixar no vol dir necessàriament ajudar a les famílies que ho necessiten: nosaltres, com a Ajuntament, hem de recaptar impostos i després fer la distribució correcta i aplicant totes les polítiques socials que en un moment donat siguin necessàries», conclou Caballero.