«Volia fer un disc íntim però el confinament ho va canviar tot, és vital i contundent»

—Al mes de setembre passat va fer un avançament del primer tema del nou disc, la cançó Terrats. Aquesta primera entrega era un bon resum del disc?

—Gens. En un principi aquest disc havia de ser continuista, seguir amb el so íntim i arrossegat dels discos anteriors, però el confinament ho va fer canviar tot. Suposo que davant del fet de no poder fer vida normal, la meva escapatòria va ser canviar el so. Així que va passar a ser molt més vital i contundent, amb una sonorització més distorsionada, no tan acústica, sinó més elèctrica. Com que no vam poder assajar amb bateria, moltes bateries les vam haver de programar nosaltres i, fins i tot, hi ha cançons que tenen un punt electrònic. Això, sumat al fet que vam gravar amb el Marc Parrot i que, per tant, ell també hi va posar la seva essència, ha fet que quedés un disc que no tenia pensat fer de cap de les maneres. Però m’ha agradat tant, que en el proper penso continuar amb aquesta vitalitat.

—La crisi sanitària els va enxampar a mitja gravació del disc. Com els va afectar?

—La meva idea era, des del setembre de l’any passat fins ara que havia de sortir el disc, anar gravant les cançons de manera individual. Anar a l’estudi, passar tot un dia treballant la cançó, un altre dia, gravar-la i, un altre dia, masteritzar-la. Un treball molt lent que, al final, només vaig poder fer amb dues cançons, Terrat i Trampa mortal. Després ens vam confinar a casa i van passar coses. Per exemple, el fet de no poder treballar en un local d’assaig va fer que cadascú, des de casa seva, tingués una visió i, quan la posàvem en comú, sortien coses que no pensava que podrien sortir. Així vam anar fent de mica en mica fins al resultat final.

—Durant tot aquest temps ha anat oferint avançaments i hem pogut escoltar unes quantes cançons abans de la publicació del disc. No és gaire habitual oferir tant de material.

—En circumstàncies normals hauria tret un o dos avançaments un o dos mesos abans del disc. Però, veient que passava mig any, que tot estava aturat i que tenia molta feina feta, vam decidir treure tres avançaments més el single que sortirà aquesta setmana. Pràcticament hauré presentat mig disc, però em veia que no tenia una altra, perquè si no, hauria passat totalment desapercebut. Les petites presentacions m’han ajudat a que la gent tingui més present el disc ara que finalment ha sortit.

—A Diari de llambordes hi trobem un compendi de l’amor en totes les seves formes. Es la qüestió que més li interessa?

—Sí. Pot semblar que té un to no apte per a diabètics, però ara mateix la revolució que ens cal és la de l’amor. Per com estem tractant la natura, per com està actuant la classe política, per la manera que la societat ha anat perdent certs valors i per les formes d’actuar envers els altres. O comencem a mimar-nos i a mimar l’entorn una mica, o el futur el veig molt gris. L’única manera de sortir-ne és amb amor, i també penso que és la manera més natural de fer-ho. Parlo molt de l’amor, però potser també és perquè la meva vida personal és més dura del que potser la gent es pensa, i en el fons faig aquestes cançons per compensar aquestes parts de la vida que no són tan boniques.

—Tanca el disc amb Diari de llambordes, on canta El que em surt no ho lamento, només sé escriure com sento. Aquest és Fito Luri, en essència?

—Sí, de fet aquesta cançó es diu com el disc i és l’última perquè és una declaració d’intencions, dir que no hi ha més que el que hi ha i canto perquè soc, i soc perquè canto. Potser la definició del que faig que més m’agrada és la de cantautor, la persona que canta el que ha escrit, però entenc que al segle XXI els cantautors estem de davallada, així que prefereixo dir que soc músic.

—Fins ara totes les cançons que ha presentat han anat acompanyades del seu respectiu videoclip, històries de factura molt acurada. Com planteja la imatge que acompanya la seva música?

—En aquest disc parlo de l’amor des de diferents prismes i volia que els videoclips també en formessin part. Els he anat presentant per etapes perquè així la gent s’hi pot fixar més, ja que de vegades passen desapercebuts. Aquest serà el primer disc en què faré un videocolip de cada cançó, buscant que tinguin aquesta imatge acurada i amb una idea argumental sòlida. Vull que els vídeos siguin com un annex, una continuació de la cançó.

—Diari de Llambordes s’estrenarà el 18 d’octubre al Bartrina. Com encara aquest concert de presentació?

—Estic molt emocionat, perquè tocar al Bartrina sempre és bonic. I aquest cop, després d’estar aturats, l’emoció és encara més gran. Hem plantejat un concert de presentació en majúscules, com un concert d’inici de gira encara que després la cosa estigui aturada. L’estem preparant amb tots els ets i uts perquè el públic vegi que a nosaltres la Covid no ens afecta, que continuem treballant per oferir el millor.