Habitatge desnona ocupes dels blocs de pisos de Mas Pellicer de Reus cada mes

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya «denuncia al jutjat, sempre, com a procediment habitual, tots aquells casos d’ocupacions il·legals» que afecten immobles que es troben sota la seva gestió. La moratòria que va aplicar-se als llançaments coincidint amb l’estat d’alarma per la covid-19 i l’aturada als tribunals durant l’agost ha propiciat que, tal com explica el president de l’Associació de Veïns I de Maig de Mas Pellicer, Eduardo Navas, «al llarg del setembre hi hagi hagut, com a mínim, tres desallotjaments» al barri, on Habitatge compta amb 202 pisos. D’aquests 202, tal com detalla Navas, una vintena acollirien actualment ocupes. La xifra s’ha mantingut estable en els últims anys.

El cap del Servei Territorial d’Habitatge de Tarragona, Josep Maria Juncosa, concreta que, quan la Generalitat té coneixement que algun dels seus pisos ha estat rebentats, «engeguem el pertinent procediment judicial». Després, el jutge fixa la data de llançament i «no aquí, sinó a tota la demarcació, en tenim alguns cada mes». Ho constata també Navas, que diu que «freqüentment, almenys una vegada al mes, veiem arribar la comitiva judicial i els Mossos d’Esquadra per deixar algun pis lliure d’ocupes i tapiar-lo; però acostuma a passar que, tan aviat com la policia marxa, ja sigui els mateixos que hi havia abans o uns altres, l’obren de nou i s’hi posen». Llavors, el procediment torna al punt de partida. Mentre s’allarga el bucle, els immobles de l’Agència d’Habitatge a Mas Pellicer, concebuts per ser lliurats a persones vulnerables bé a través de Serveis Socials o bé mitjançant la mesa d’emergència, no poden destinar-se a aquesta funció. El president de I de Maig explica que «la lluita d’Habitatge és feixuga» i lamenta que «el pitjor és que els qui ocupen, molt sovint, no ho fan per necessitat, sinó per tenir un pis on fer gresca o plantar-hi marihuana». Per això, «estem a favor que la Generalitat faci fora els incívics» i «voldríem que aquests pisos poguessin anar a parar a famílies que sí que els necessiten, perquè per això estan». Des d’habitatge, Juncosa reconeix que la persistència i la rapidesa amb què es produeixen les ocupacions «ens ho posa difícil».

La factura a la comunitat

Els desnonaments més recents a Mas Pellicer han tingut lloc «un fa quinze dies, al bloc 45; i dos més a finals de la setmana passada, també al bloc 45 i al 22». A uns «els hi ha donat una setmana per deixar el pis» i «després vindran i el tapiaran, i hi col·locaran una porta metàl·lica». Navas veu molt positivament la recuperació d’immobles per part d’Habitatge perquè «hi ha molta gent que realment necessita un pis, que ha fet els tràmits i que no hi pot accedir perquè està ocupat per algú que els hi està prenent aquest dret». «També és del tot positiu per al propi barri», afegeix, perquè «els ocupes incívics generen una factura molt gran, en tots els sentits, per a les comunitats on s’instal·len».

El president de I de Maig denuncia que una bona part de les persones que rebenten portes «generen problemes greus a la zona» a causa que «de vegades, fan servir els pisos per vendre droga o bé per cultivar-la. Això comporta que arrenquen els timbres i les portes del portal per tal que qui va a comprar pugui pujar directament». En altres ocasions «als pisos ocupats ni tan sols hi viu gent: són cases que s’obren per tenir un lloc on anar a fer festa i, evidentment, qui fa això no té cap cura de l’escala ni de la vida de la resta de veïns». El pitjor, explica Navas, «és que el jutge fa fora els ocupes al final de processos que sabem que són llargs i complicats però després només passen unes hores i ja s’hi han tornat a posar, i així és impossible». Habitatge, segons Navas, té els blocs 31, 33, 45, 49, 56, 59 íntegrament de la seva gestió però «també pisos aïllats a altres edificis».