«La pandèmia ens ha ofert un banc de proves per projectes que teníem al cap»

—Com es presenta aquest nou curs polític?

—Esperem que sigui una mica més tranquil que aquests darrers mesos en els quals hem travessat aquesta crisi sanitària, econòmica i social que ens ha fet repensar com a organització i que ho hem viscut amb molta intensitat i encara ho fem, intentant adoptar mesures per pal·liar tots els efectes. Per tant, esperem que aquest nou inici de curs ens torni a donar una mica de tranquil·litat per treballar amb normalitat. Tot i això, l’activitat del govern de la ciutat no s’ha aturat en cap moment i tenim projectes que són engrescadors per la ciutat i que faran avançar la ciutat per millorar la qualitat de vida.

—La covid-19 ha xafat molts projectes o n’ha deixat alguns apartats?

—En absolut. N’hi ha hagut alguns que fins i tot els hem avançat. Nosaltres tot el que volem fer durant aquest mandat ho tenim condensat en el Pla d’Acció Municipal (PAM) i aquí hi ha qüestions com per exemple tota la relació via telemàtica de la ciutadania amb l’administració, que hem fet un pas considerable endavant o tota la qüestió organitzativa del teletreball que també ho preveiem en un curt i mitjà termini i que ho hem hagut d’accelerar. També pel que fa a la mobilitat sostenible, el fet de disposar d’àmbits segurs per a la ciutadania, promoure vehicles més sostenibles com la bicicleta, són coses positives que han vingut i que hauríem d’intentar que es quedessin.

—En quin estat es troba el Centre Cívic de Gregal?

—Està avançat, ja hi ha un estudi funcional licitat i la voluntat és que un cop fet aquest estudi ja començarem a redactar el projecte i de cara al 2022 ens agradaria iniciar les obres.

—Pel que fa als Pressupostos Participatius del 2018, com està el projecte del parc per a famílies?

—És l’únic que queda d’aquests Pressupostos Participatius, la veritat és que estem contents de com han anat evolucionant tots. No crec que s’allargui excessivament en el temps, s’està parlant molt amb qui ho ha proposat, de quina manera es pot fer viable i s’acabarà realitzant. De la plaça Àngel Guimerà queden pendents dos elements al parc infantil.

—Hi haurà més Pressupostos Participatius tenint en compte que encara cal executar tots els del 2019?

—Farem la licitació de cara a l’any vinent perquè es puguin executar de cara a l’any 2021 i 2022. Ara el que es veu oportú és que sigui de cara a l’any vinent que hi hagi uns altres Pressupostos Participatius i d’una quantia més considerable perquè es puguin aportar més projectes. La manera de com ho licitem és el de menys si al final disposem d’aquesta via de participació de la ciutadania. Vam veure més prioritari passar-ho al 2021.

—En què consisteix el nou projecte del Carrilet?

—Ara mateix encara l’estem pensant, el que sí que tenim clar és que hi ha d’haver un equipament que sigui d’utilitat per a tota la ciutat. Haurà de ser cohesionador, com per exemple cultural o que pugui acollir un turisme familiar, però el cert és que ara mateix encara el tenim pensant, però que sabem que ha de ser un equipament pel barri i per la ciutat i que creï una nova centralitat. Ha de ser una cosa potent, que no sigui només arreglar un carrer o dos o una intervenció de microurbanisme, que sigui una transformació urbanística en aquella zona.

—Hi té cabuda alguna mena de mercat?

—No. És un equipament cohesionador, no hi veiem un mercat. Això no significa que no s’aposti pel comerç de proximitat en aquella zona, una cosa no treu l’altre, però no a través d’un mercat ni un supermercat, allí hi va un equipament públic.

—Què implica fer Reus més amable pels vianants?

—Implica la convivència de diferents mitjans de mobilitat que ara mateix existeixen i donar més prevalença a aquella manera de moure’s que és més fràgil. És important la revisió del pla de mobilitat urbana i l’ordenança de mobilitat sostenible que ens ha d’establir de quina manera ens hem de moure.

—La covid-19 ha jugat a favor a l’hora de fer proves en aquest aspecte?

—Sí, la pandèmia ens ha ofert un banc de proves per dur a terme polítiques que teníem al cap i que hem pogut posar a la pràctica de manera provisional i temporal i que després haurem d’instal·lar de manera més definitiva. Crec que el fet que ens movem més a peu o mitjans més sostenibles també afavoreix el comerç i la restauració.

—El Pla de Reactivació Econòmica és ja un dels més importants de tot el mandat?

—Ara mateix és el pla prioritari, en el qual estem esmerçant tots els esforços, no només des del govern sinó del conjunt de la ciutat.

—Ha costat molt dissenyar-lo?

—La veritat és que quan hi ha aquesta urgència i necessitat se salven molts obstacles i es va ser prou àgil a l’hora de consensuar aquestes mesures perquè tothom era conscient de la importància i la necessitat. Evidentment porta uns tràmits annexos que comporten els seus temps perquè necessiten el seguiment d’un procediment administratiu. La veritat és que avui per avui ja tenim el 80% de les mesures d’aquest Pla de Reactivació Econòmica pràcticament executades.

—Ha estat positiu que durant la pandèmia l’Hospital Sant Joan sigui gestionat per la Generalitat o no hi ha hagut cap diferència?

—Crec que no ha afectat en el dia a dia, el tràmit no deixa de ser administratiu, no ha tingut impacte en el servei ni la ciutadania. El que sí que és cert és que ha estat un dels referents de covid-19, la qual cosa vol dir que disposem d’un molt bon equipament amb uns molt bons professionals amb qui la Generalitat compta per a l’atenció de la ciutadania de Reus i el seu àmbit d’influència. Ara també vindrà un moment de major tranquil·litat per als professionals que vivien amb certa preocupació la incertesa que hi havia amb el futur de l’Hospital.

—Durant el confinament es va donar llar a tots els sense sostre de la ciutat. Ara tornen a estar al carrer, tindran cabuda al Centre Social El Roser?

—Precisament el que busca, i una de les finalitats que tindrà, és l’allotjament per a persones que temporalment es puguin trobar en una situació de necessitat. Les obres ja estan en marxa i aviat també podrà veure la llum. Hi haurà també un menjador social i del que es tracta és disposar d’un recurs més per a les persones vulnerables que ho necessitin. Però tot això ha d’anar acompanyat de polítiques d’ocupació que poden ser el complement idoni. Ara hem vist com s’han destrossat llocs de treball i serà important fer unes polítiques d’ocupació que ens permetin dotar de llocs de treball de qualitat i un sou digne per poder-los oferir a la ciutadania. Caldrà compenetrar-nos molt, veure que necessiten les empreses que tenim instal·lades a la ciutat i quina formació té la ciutadania. Crec que l’ocupació és la millor ajuda social, dignifica la persona i la fa autosuficient.