Agus Prats: «La fotografia em va ajudar de forma terapèutica»

Agus Prats va inaugurar ahir l’exposició The mirror chair project al Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR) que, al seu torn, n’acull una altra que mostra com va passar el confinament els habitants del Baix Camp.

Prats va patir una agressió l’any 2001 que el va tenir 9 mesos ingressat a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona amb greus lesions neurològiques. A conseqüència d’aquesta agressió, Prats ha d’anar en cadira de rodes. Durant aquells mesos a l’hospital, l’artista va començar a escriure un diari sobre tot el que passava al seu voltant però, veient que no aconseguia veure reflectits els seus pensaments, va començar a plasmar-los amb les fotografies. «Jo em sentia més identificat amb un llum trencat o un passadís fosc que no pas amb el que escrivia», diu Prats, qui afegeix que «quan veia les meves fotografies, em sentia identificat emocionalment». De fet, «per mi la fotografia em va ajudar de forma terapèutica, no hi havia una intenció però té aquell component terapèutic que t’ajuda a entendre la teva situació», argumenta el fotògraf, qui afegeix que «et treus un pes de sobre per què tota aquesta càrrega emocional que tens a dins, l’has materialitzat amb forma d’imatge».

Un cop va sortir de l’hospital, Prats va decidir que volia fer autoretrats i això és el que es pot trobar a l’exposició del CIMIR, autoretrats acompanyats de diferents texts del seu diari. «Jo volia fer autoretrats meus fins a arribar al punt de l’agressió, on encara no havia tornat des del dia que la vaig patir», explica Prats, qui continua dient que «vaig decidir fer-los amb el reflex perquè en el mateix moment en què em feia la fotografia, m’enfrontava a mi mateix, el fet de treballar amb el reflex era perquè en el moment que fas la foto ja t’estàs veient a tu mateix». «Tot això em feia entrar en una espècia d’història personal que a mi m’interessava molt, m’interessava més el procés en si que no pas el resultat final». Prats reconeix que «la fotografia va ser una excusa o una forma de posar-ho fàcil, perquè una de les virtuts d’aquest art és que t’obliga a sortir al carrer a fer la foto».

L’artista admet que «vaig fer les fotografies més com una necessitat vital que no pas per fer exposicions», però el cert és que ja n’ha protagonitzat diverses i té un llibre. L’exposició al CIMIR, que obre la temporada, es podrà visitar fins al 12 de desembre, els dijous i divendres de 17 a 20 h. i els dissabtes de 10 a 14 h. i de 17 a 20 h.