La memòria dels grans, en mans dels joves

«Crear consciència de la nostra història i entendre els perills que comporta una forma de govern com el feixisme». Aquest és el motiu pel qual l’estudiant de Reus Abril Parra Molins va escollir aprofundir en l’experiència dels republicans catalans al camp de concentració de Mauthausen en el seu Treball de Recerca de Batxillerat. L’estudi, titulat Vuit dècades a 1600 km: Mauthausen, esclaus del feixisme, ha estat guanyador del Premi Rodrigo Miralles i finalista del Premi Fòrum Trics, tots dos atorgats per la URV (per bé que la jove reusenca va decidir renunciar al segon perquè tots dos eren incompatibles).

L’Abril, que està fent primer d’Història a la URV, va fer aquest treball durant el Batxillerat, que va cursar, com tots els seus estudis d’infantil, primària i secundària, a La Salle Reus. «Vaig recordar que a quart d’ESO havíem fet un petit treball sobre Mauthausen, i vaig voler aprofundir en aquest tema», explica. Així i tot, admet que els camps de concentració són un tema que li han interessat des de sempre, fins al punt que «des de ben petita ja mirava pel·lícules sobre això».

La seva investigació inclou tretze entrevistes realitzades a descendents de deportats en diverses poblacions de Catalunya (entre les quals Reus, Tarragona i Roda de Berà), així com la consultad’una extensa bibliografia i visites a diversos museus. L’Abril també va assistir a algunes xerrades, entres les quals una pronunciada per Enric Garriga, president de l’Amical Mauthausen, a qui també va tenir l’oportunitat d’entrevistar. En el seu treball, l’estudiant reusenca posa en relleu el fet que, encara que ha pogut parlar amb fills de deportats, ha passat molt de temps i ara la majoria de testimonis són terceres o quartes generacions. A més, subratlla, «hi ha molta informació que ningú té guardada, i que es perdrà amb els anys si ningú se’n recorda».

Per donar forma a tot el material recollit, ha presentat el seu treball amb forma de novel·la històrica. Es tracta d’un diari basat en fets reals que ha volgut titular Des de la gàbia en blanc i negre. «En ella, el Jordi Ventura Grau, un noi de vint-i-tres anys, narra en forma la seva vivència al camp, durant un any i en la clandestinitat», detalla l’autora.

En l’àmbit personal, l’estudiant reusenca explica que, en acabar el projecte, va sentir «que encara es podia estirar molt més», ampliant l’àmbit de recerca a la resta del país i fins i tot a França. El seu major desig, però, seria anar a visitar el camp de Mauthausen. És per aquest motiu, i també per les ganes de seguir investigant, que l’Abril s’ha proposat estudiar alemany. «M’agradaria especialitzar-me en història contemporània», assenyala. «I si existís, faria l’especialització de l’Alemanya nazi». La publicació d’un llibre és un altre objectiu a llarg termini.

La jove afirma sentir-se satisfeta per haver pogut fer una mirada «crítica» a la pròpia història i haver destapat «mentides que ens han fet creure com a veritats». L’Abril clou el seu treball assegurant que «la història ha de ser el nostre exemple per seguir lluitant».