L'oposició en bloc rebutja l'«engany de reforma fiscal» del govern de Reus

L’expedient de modificació d’ordenances que el govern de Reus va presentar la setmana passada com una «ambiciosa i històrica reforma fiscal» ha topat amb el rebuig frontal de PSC, Cs i CUP, que el titllen de «vergonyós» i el consideren un «engany» a la ciutadania. L’oposició en bloc ja ha avançat que votarà «no» a la proposta, que passa pel ple de demà divendres.

La divergència amb l’equip de l’alcalde Carles Pellicer en aquest aspecte ha portat els socialistes a no al·legar i embarcar-se en l’elaboració d’una fórmula pròpia que es donarà a conèixer en el primer trimestre del pròxim 2021. La CUP, que tampoc presenta esmenes perquè es troba en desacord amb la totalitat del plantejament, lamenta la «poca voluntat» del govern de «contribuir a la millora de les vides de les reusenques i els reusencs que estan patint la crisi econòmica». Sí que aposta per fer al·legacions Cs, que titlla de «decebedores» les ordenances fiscals, critica que el govern «ven fum» i subratlla que «tenia l’oportunitat d’haver ajudat a les famílies, autònoms o pimes però no ho ha fet». Tot i haver posat d’acord l’oposició en que no afavorirà la població en general, la reforma fiscal prosperarà gràcies a que Junts per Reus, ERC i Ara Reus governen ara en majoria.

El portaveu del PSC, Andreu Martín, explicava ahir que «com que, segons Pellicer, aquesta havia de ser la reforma fiscal més important de la història recent de la ciutat, esperàvem una comissió amb un volum de propostes que no s’havia vist mai però l’únic que es modifica són tres ordenances, d’un total de 22, que fan referència a l’IBI, l’IAE i l’ICIO per beneficiar empreses que creïn un mínim de 25 llocs de feina estables». L’expedient, així, «és un engany, l’engany més important de la història recent de Reus», apuntava el socialista, que recordava que «la veritable reforma es va fer l’any passat amb un increment del 10% dels tributs».

Ara que «els impostos es queden com estan», perquè al 2021 es congelen, Martín es preguntava ahir «per a qui governa el govern? A qui beneficia? Al que veu important, unes suposades grans empreses que venen a instal·lar-se». El portaveu del PSC subratllava que el govern «deixa morir les petites empreses locals que no saben com aguantar» i «no redueix la pressió fiscal». En aquest sentit, detallava que Reus és el municipi de més de 50.000 habitants amb l’IBI més alt de l’Estat i la primera ciutat catalana de més de 40.000 habitants en atur. Per tot plegat, Martín parlava ahir de «reforma anti Robin Hood, que roba als pobres per afavorir els rics». El grup, «per responsabilitat», treballa en una proposta de fiscalitat alternativa que presentarà al 2021 perquè «la ciutadania no entén les prioritats d’aquest govern».

Al capdavant de Cs, Débora García destaca que «això no és una reforma fiscal» perquè, si ho fos, «comportaria deixar sense efecte la pujada indiscriminada d’impostos i taxes que el govern va fer l’any passat, i inclouria les bonificacions que preveu la llei». En aquest sentit, García recorda que n’hi havia una «del 5% de la quota a favor de qui domiciliï els impostos que el govern va retirar al 2017 i que hauria de restablir». Cs sosté que les modificacions «no tindran incidència sobre la població» perquè no fomenten l’ocupació.

La «política d’amiguets»

Per la seva banda, la portaveu de la CUP, Marta Llorens, expressava ahir que «és imperdonable que el govern enganyi la ciutadania amb plantejaments que amaguen molta lletra petita i no hagi invertit ni un segon a replantejar-los i que puguin revertir la delicada situació de crisi que pateixen les classes populars». La formació recordava, que des del confinament, «ha augmentat fins el 4% el nombre de població reusenca amb risc d’exclusió social, 1.300 famílies que són 4.000 persones que no tenen accés als subministraments bàsics i això és molt greu». «No entenem com ERC, un dels socis de govern que plantejava un gir en termes de fiscalitat, a hores d’ara, no hagi sabut imposar-se i no hagi plantejat una proposta de modificacions que s’emmarqués en la fiscalitat progressiva», afegia Llorens. Segons la CUP, les modificacions s’han fet seguint els criteris de la «política d’amiguets» mentre «per un costat es desmantellen petites parades del Mercat del Carrilet i per l’altre s’afavoreix la construcció d’una gran superfície a la Sedera».