Salut
Reus té menys farmàcies que la mitjana de la província i la catalana
El COFT subratlla que, amb 43, «el servei està àmpliament cobert» i compleix la llei però alguns barris no en tenen cap a prop
«Al barri no tenim cap farmàcia. Anem a la zona del Fortuny o el Juroca. Ens queda una mica lluny i ens agradaria que n’hi hagués alguna de més propera però sabem que és molt complicat» explica el president de l’Associació de Veïns del barri Montserrat, Domingo Martínez, que recorda que «al seu temps, una va voler obrir aquí baix però no hi havia suficients habitants». Reus té actualment, segons dades del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT) un total de 43 farmàcies a través de les quals «el servei està àmpliament cobert» i s’ajusta, tal com precisa el mateix COFT, als criteris que marca la Llei d’Ordenació Farmacèutica. Amb tot, la ciutat té menys farmàcies per habitant que la mitjana catalana. I la distribució del municipi fa que alguns veïns se resignin a desplaçar-se una mica més lluny per comprar medicaments o, ara, les ja quotidianes mascaretes.
Les més recents dades aportades per l’Idescat, que tenen data del 2018, indiquen que a Catalunya hi ha, de mitjana, una farmàcia per cada 2.369 habitants, mentre que a la demarcació de Tarragona n’hi ha una per cada 2.373 persones i al Baix Camp, una per 2.507. Al 2018, Reus tenia una població de prop de 103.500 veïns i 42 farmàcies, amb una mitjana de 2.464 habitants per establiment. Ara té 43 farmàcies i uns 107.000 ciutadans –en la darrera actualització del padró feta pública per l’Ajuntament, al juliol d’aquest 2020–, així que la mitjana es quedaria en 2.488 habitants per farmàcia, igualment superior a la de Catalunya i la de Tarragona. El Pla de Salut de Reus 2018-2022, elaborat pel consistori, també reflecteix que a la ciutat «hi ha menys farmàcies per habitant que a la mitjana de Catalunya».
El COFT precisa que això «no significa que la ciutat no estigui ben coberta». Reus disposa, tal com detalla el Col·legi de Farmacèutics, d’un total de 5 Àrees Bàsiques de Salut (ABS), 4 de les quals són urbanes i una és rural. La normativa preveu que «a les ABS urbanes hi pot haver fins un màxim d’una farmàcia per cada 4.000 habitants, i a les ABS rurals n’hi pot haver màxim una per cada 2.500 habitants». El Col·legi apunta que el municipi «estaria més que cobert amb el total de 43 farmàcies de les ABS, 42 de les quals estan a Reus població» i «es mantenen els números de l’any passat».
Peticions d’obertura
El COFT constata igualment que «existeixen expedients de petició d’obertura de farmàcia pendents i que bàsicament triguen per temes administratius i legals propis del sector» però que la tramitació «avança segons la llei». Al 2013, la farmàcia de la carretera de Castellvell va haver d’abaixar la persiana a causa d’un embolic legal que va deixar aquella zona sense l’establiment.
Els veïns d’algunes zones de la ciutat han de recórrer distàncies relativament àmplies per anar a la seva farmàcia més propera. Martínez explica que els que viuen al barri Montserrat «hem de fer bastants metres», almenys fins l’avinguda del Mediterrani, per trobar-se amb el primer establiment. Si els que hi han d’anar són persones grans, «o li donen la targeta sanitària a algú altre o hi ha algú que els acompanya», afegeix el president de l’entitat veïnal, que apunta que «per sort, amb les receptes es donen medicaments per tot el mes» i en el cas de les mascaretes «es compren al supermercat, que les venen en paquets». Des de l’Associació de Veïns de Sol i Vista, la presidenta Ana Belén Castaño explica que «la que tenim a prop està a la carretera d’Alcolea» i diu que «per a nosaltres no és tan lluny, pot ser un problema per a la gent gran que hi hagi d’anar caminant» però que «a la farmàcia el tracte és molt proper i la veritat és que, si alguna vegada ha calgut, han baixat a portar la medicació a algun veí, com també hem fet nosaltres des de l’associació». Pepita Roig, presidenta de l’Associació d’Amics del barri Fortuny, expressa que «les farmàcies s’acaben a l’entorn de Milà i Fontanals i d’allà cap a baix no n’hi ha més, i en fan falta» i apunta que «la ciutat ha crescut, s’ha desenvolupat, i tenen aquesta mancança».