L'INS d'Horticultura crea un sistema que redueix el CO2 a través d'algues

L’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus està desenvolupant un sistema que empra diversos tipus d’algues per reduir el CO2 d’espais tancats a través de la seva transformació en oxigen. Tal com explica Lluís Recasens, professor del centre i impulsor del projecte, el mecanisme s’articula a partir d’«un cilindre de 100 litres» i de l’aplicació de «40.000 luxs» per tal de reproduir dos tipus d’algues: «Chlorella vulgaris i arthrospira platensis». Aquesta última és l’espirulina, popularment coneguda també per ser considerada un superaliment. El diòxid de carboni accedeix a dins del cilindre on hi ha les algues, que es nodreixen d’ell i el converteixen. Tal com detalla Recasens, els «100 litres d’algues equivalen a la fotosíntesi que produirien plantats uns 75 arbres de mida mitjana, amb la seva consegüent aportació d’oxigen». Es tracta, en definitiva, d’un bioreactor que seria capaç d’«oxigenar, netejar i purificar l’aire» de l’estança on s’instal·lés.

L’estudi de laboratori va sorgir, precisa el professor, «a partir d’assaigs que fem sobre el canvi climàtic i la influència que les algues hi podrien tenir». En aquest sentit, tal com apunta, els esforços s’han focalitzat en el bioreactor, que es proposaria d’inici «a nivell domèstic, per a ús particular, per poder-lo incorporar als habitatges, habitacions tancades, oficines o establiments». El projecte es porta a terme amb els alumnes del cicle superior de Paisatgisme.

Vist des de fora, el cilindre mostra un intens verd. Recasens detalla que «les algues es reprodueixen molt ràpidament per divisió cel·lular» i que «els cloroplasts li donen aquest color, i són les estructures encarregades de la fotosíntesi». La chlorella vulgaris i l’arthrospira platensis «habiten en rius, rierols d’aigua dolça i sòls entollats» i «tenen un índex molt elevat de captació de CO2». L’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus ha optat per produir-les en bioreactors, que són aquests recipients cilíndrics, en el seu cas de 100 litres de capacitat. El muntatge que propicia la transformació de diòxid de carboni en oxigen a través de la fotosíntesi de les algues compta amb una bomba d’aspiració d’aire que el condueix fins a l’aigua, i utilitza 40.000 luxs de llum artificial «amb una aportació de macro-elements, oligoelements i sals». «Facilitant a les algues aquest aliment, llum i complementat amb aportacions de CO2, provoquem la fotosíntesi i el despreniment d’oxigen», concreta Recasens. En aquests moments, el centre està «assajant quin és el percentatge més adequat d’oligoelements i de sals minerals per obtenir una major absorció de CO2 i una producció més gran d’oxigen» i ja ha pogut observar a les algues de laboratori que «com més absorció de CO2 tenen, més ràpidament es reprodueixen».

Usos i beneficis

El rerefons de la creació del bioreactor és la convicció, per part de l’Institut d’Horticultura de Reus, que «tots hem de contribuir a resoldre els excessos de CO2 a l’atmosfera, mirar de reduir-los i proposar una estratègia a nivell global per tal de disposar d’un aire de més qualitat millorant, així, la salut de les persones». El professor Recasens valora que, en aquest sentit, «és important la suma d’actuacions de particulars» i que «si posem en marxa a casa nostra el bioreactor, podem arribar a reduir un 5% el total de les emissions de CO2 a l’any». En els darrers segles, la quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera ha crescut per sobre d’un 30% i les temperatures no han parat d’augmentar. Les algues «són clau en la reducció de CO2». En el context actual de la pandèmia del coronavirus, la pregunta és òbvia: podria ajudar aquest bioreactor d’algues a limitar la propagació i la incidència de la covid-19 a través de la purificació de l’aire? Recasens es mostra caut en aquest sentit i diu que «la línia de treball pot ser interessant continuar-la i explorar aquesta qüestió; de moment, no tenim dades però el cert és que no seria descartable».