L'efecte del traspàs de l'Hospital deixa el pressupost consolidat de Reus en 186 MEUR

La regidora d’Hisenda, Mariluz Caballero, i la regidora de Participació, Montserrat Flores, van oferir ahir una audiència pública de presentació del pressupost i les ordenances fiscals del 2021. L’acte es va fer telemàticament, a través de la plataforma Zoom, i es va allargar una hora. El van seguir una trentena de persones –al final de la sessió n’hi havia 31 de connectades– que van formular preguntes vinculades al desdoblament del CAP Sant Pere, ajuts a entitats esportives o millores als barris de la ciutat. En el transcurs de l’audiència, Caballero va aportar algunes xifres que no havien transcendit fins al moment. Una d’elles és la del pressupost consolidat del 2021, que es queda en 186.214.423 euros.

La dada representa una davallada del 46,28% respecte al de l’exercici anterior –que va ser de 346.663.790 euros–, tant en ingressos com en despeses, a causa de «l’efecte del traspàs de la gestió de l’Hospital Sant Joan de Reus a la Generalitat». Sense aquest concepte, «estaríem parlant d’un pressupost gairebé pla». El pressupost de l’Ajuntament, que ja es coneixia, és de 122 milions.

Projecció de deute de 114 MEUR

Caballero també va referir-se al pla d’inversions 2021, que és de 8,5 milions d’euros i on «un 51% es dedica a espai urbà, un 32% a progrés social, un 9% a desenvolupament econòmic i un 8% a gestió i planificació». En l’apartat d’espai urbà hi ha millores de l’espai públic, redacció de plans executius i projectes de via pública, promoció de l’espai de sòl, maquinària i flota de vehicles i inversions en seguretat ciutadana, mobilitat i medi ambient i sostenibilitat. D’altra banda, el progrés social abasta pressupostos participatius, ampliació de la xarxa de centres cívics, millores als espais culturals i potenciació dels equipaments esportius. Les inversions en desenvolupament econòmic fan referència a la potenciació de la ciutat com a destinació turística i al suport a la producció de proximitat. I l’apartat de gestió i planificació aborda el pla smart city, la modernització de l’administració o la transformació de la gestió de tributs.

Una altra dada que va aportar la regidora d’Hisenda és la projecció de deute amb les entitats financeres. El govern espera tancar l’exercici 2020 amb un deute de 122,41 milions d’euros, que suposaria una reducció de 263 en relació al pic més alt –que es va donar al 2012amb un tancament a 385,75 milions– i de 63 milions respecte al 2019, que va acabar amb 185,45. La previsió de deute per al desenllaç del 2021 també s’ha fixat ja i és de 114,10 milions. «L’evolució del deute mostra un gran esforç intern per part de l’Ajuntament», va dir Caballero.

Pagament a proveïdors a 5 dies

A més, i tal com va detallar Caballero, la projecció de període mig de pagament a proveïdors a finals del 2020 s’ubica en 5 dies pel que fa a l’Ajuntament i en 10 dies pel que fa al grup consolidat. En l’exercici anterior, les xifres van ser 3,52 i 8,9 respectivament.

La pressió fiscal i l’esforç fiscal

Vinculat a les ordenances fiscals, que es congelen després que enguany la majoria d’impostos pugessin un 9,7%, Caballero va explicar que «sovint es comenta si Reus és una ciutat cara o si paguem molts tributs» i va parlar de dos conceptes: la pressió fiscal, que «no té en compte el nivell de renda»; i l’esforç fiscal, que «sí que el té en compte». «En pressió, a Reus estaria un 20% per sota de la resta de capitals catalanes i municipis de Tarragona. En esforç fiscal, estem un 16%», va dir. Mitja dotzena de ciutadans van formular preguntes en la sessió, la majoria sobre el funcionament i la consulta dels comptes, i algunes –com la que demanava pel CAP Sant Pere–, on les regidores van aclarir que l’Ajuntament no és qui actua.