Pellicer: «Tres anys després, la justícia reconeix que el 3-O vam fer política»
L'Audiència arxiva la causa contra l'alcalde de Reus i quatre regidors perquè entén que la policia no és un grup vulnerable i no pot ser objecte de delictes d'odi
Pellicer: «Tres anys després, la justícia reconeix que el 3-O vam fer política»ACN
L’Audiència Provincial de Tarragona ha decretat el sobreseïment i l'arxiu de la causa oberta contra l’alcalde de Reus, Carles Pellicer; els portaveus Montserrat Vilella (PDeCAT), Noemí Llauradó (ERC) i Jordi Cervera (Ara Reus); i la regidora de la CUP Mariona Quadrada arran del manifest del 3-O, llegit pels representants públics al Mercadal en rebuig a la violència policial i per demanar la retirada dels agents allotjats a l’Hotel Gaudí. Tots cinc estaven investigats per un suposat delicte d’odi. En la resolució, amb data del 2 de novembre i que consta de 15 pàgines, la Secció Quarta precisa que «la lectura del manifest no pot estimar-se constitutiva de delicte d’incitació a l’odi ni molt menys d’un delicte contra la integritat moral dels agents» i detalla que «en aquesta línia, nombroses resolucions han entès que no poden enmarcar-se en aquest delicte els discursos d’odi referits a policies o funcionaris públics en no ser grups vulnerables». La resolució afegeix que «el pluralisme polític és un valor superior de l’ordenament jurídic (…) i un dret fonamental».
En una compareixença davant els mitjans, Pellicer ha recordat aquest vespre que «els portaveus van ser denunciats i portàvem tres anys en aquesta situació» i ha lamentat que «diuen que la justícia és lenta i no els falta raó». «La justícia era injusta i cega, atès que no estava estudiant el cas amb l’objectivitat deguda, ni tan sols escoltant ni prenent en consideració les declaracions dels testimonis». «Hem estat enfadats i dolguts perquè no creiem que fos just el tracte ni les valoracions que rebíem com a càrrecs públics», ha afegit, i ha concretat que, el 3-O, «la nostra responsabilitat era preservar l’ordre públic i la convivència; així ho vam fer i sempre he dit que així ho tornaria a fer». L’alcalde ha apuntat que «estic content, no perquè la sentència sigui favorable, que també, sinó perquè fa una lectura acurada dels fets i fonamentada en el dret: ara sí, això és el que s’espera de la justícia». I ha valorat que «els polítics hem de ser conscients que governem per a tots els nostres veïns i veïnes, pensin com pensin, actuïn com actuïn, vinguin d’on vinguin, i així ho vam fer el 3-O». Ara, «tres anys després, finalment, la justícia reconeix que vam fer política, que vam expressar legítimament i amb llibertat una expressió política, i que la nostra conducta va ser pacífica», ha conclòs el batlle.
Per la seva banda, Llauradó ha detallat que «a mi, el que m’envaeix ara és un sentiment contradictori» i ha dit que «les persones que hem resultat absoltes estem contentes perquè portàvem tres anys amb la pressió que, en qualsevol moment, podia sortir una sentència i ens podia condemnar a una pena que no era lleu i amb la possibilitat d’inhabilitar-nos per exercir allò pel que hem estat escollits per la ciutadania». Sobre el manifest del 3-0, ha reiterat que «el que volíem era demanar tranquil·litat i, després de l’1-O, la lectura d’aquell manifest era una responsabilitat». «Tornaríem a fer el mateix perquè tenim el convenciment que ni fèiem res mal fet sinó que buscàvem el bé dels reusencs i reusenques, del poble al qual ens devem que són els ciutadans pensin el que pensin», ha dit.
Finalment, al seu torn, Vilella ha insistit que «no hi havia base jurídica per al delicte d’odi i això és el que finalment ha expressat, més de tres anys després, aquesta sentència». «Hem passat més de tres anys pensant que s’estava fent política als jutjats i això ens inquietava», ha explicat, i ha afegit que «la sentència ens allibera d’un pes que no hauríem d’haver portat mai i que ens podria haver fet anar quatre anys a la presó». Tant Vilella com Pellicer i Llauradó han agraït la seva tasca als Advocats Voluntaris de l’1-O i han recordat que «encara hi ha moltes persones que injustament estan patint».
Un llarg periple
El cas va arrencar arran d’una denúncia de la policia espanyola i, després d’arribar a sumar prop d’una vintena de persones investigades, el desembre del 2018 el jutjat número 2 de Reus va tancar la instrucció i va deixar a un pas de judici Pellicer i els regidors per un suposat delicte d’odi. La fiscalia havia demanat el sobreseïment de la causa en considerar que «no qualsevol col·lectiu o grup social de persones pot ser víctima de delicte d’odi, sinó només aquells que puguin considerar-se vulnerables». Entre altres aspectes, el fiscal feia referència a la interlocutòria del TSJC de juny del 2018 que va descartar que els policies fossin un col·lectiu vulnerable i susceptible de considerar-se víctima d’un delicte d’odi. A més, el ministeri fiscal exposava que, segons els investigats, el manifest que es va llegir el 3-O al Mercadal estava emparat per la llibertat d’expressió, i recordava que el pluralisme polític, la llibertat ideològica, la llibertat d’expressió, i la llibertat de reunió i manifestació són drets fonamentals recollits a la Constitució.
