Religió
La comunitat de St. Joan de les Filles de la Caritat marxa de Reus
La manca de vocacions deixa només activa a Reus la de l’Anunciació, que atén la Fundació Mn. Bara
La comunitat de Sant Joan, de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, ha abandonat definitivament Reus fa pocs dies. La seva dissolució era esperada des que, a finals de setembre, els Pares Paüls van tancar l’església del carrer Jovellanos pel trasllat del seu darrer membre, el pare Josep Maria Biosca, de 91 anys, i a deixar la ciutat i alhora l’Arquebisbat de la província de Tarragona. El motiu que ha portat aquesta comunitat de les Filles de la Caritat a replantejar el seu destí és el mateix: la manca de vocacions que no permet el relleu generacional i que la seva mare superiora, sor Dolors, havia estat destinada a una residència de Barcelona on ja es troba instal·lada. La resta de germanes, d’edat més avançada i delicades de salut, han estat reubicades ara a comunitats més a prop de casa seva on viuran un temps de repòs. A Reus queda activa una altra comunitat de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, la de l’Anunciació, a la plaça del Teatre, amb integrants més joves i que té cura de la Fundació Mossèn Frederic Bara, que manté les seves tasques amb total normalitat.
Joan Sas, que és president de la Conferència de Reus de la Societat de Sant Vicenç de Paül, explica que la comunitat de Sant Joan, de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, estava integrada per unes cinc germanes i ubicada a l’església del carrer Jovellanos, del manteniment de la qual es feia càrrec, i «atenia la gent necessitada, visitant a les persones grans i malaltes, en tasques de caritat, atenció personal i suport moral». El seu adéu s’origina «en la falta de vocacions, de gent jove que es vulgui dedicar a la crida religiosa». «Sí que hi va entrant joventut però no com anys enrere, quan hi havia molta més vocació i moltes persones joves que es volien dedicar a la qüestió religiosa», afegeix Sas, que diu que «la societat porta canvis i això no vol dir que, d’aquí a uns anys, no hi pugui haver una altra embranzida, però ara per ara el nombre de vocacions que van sortint és bastant pobre». En l’escenari actual, «les comunitats es redueixen i s’han d’anar concentrant», conclou, i això provoca que no puguin abastar tantes poblacions.
Canvi a la missa de les Clarisses
El tancament, amb el darrer ofici celebrat el passat 27 de setembre, de l’església dels Pares Paüls ha fet redistribuir els feligresos que hi acudien. En aquest sentit, el prior de Reus, Joan Antoni Cedó, valora que no hi ha hagut problema i que aquest ha resultat un procés natural, i també les accions pastorals s’han reubicat a la parròquia. Sí que ha ocorregut que, arran de les restriccions d’aforament per la covid, algunes parròquies de la ciutat han hagut de modificar puntualment horaris de les misses o bé n’han obert alguna més, sempre pendents de les actualitzacions de la normativa. Fins que va ser traslladat, el pare paül Josep Maria Biosca feia servei també al convent de les Clarisses, on oficiava les misses. Ara, el servei ha recaigut en mossèn Jordi Sánchez, reusenc i rector de parròquies a l’Arxiprestat de l’Alt Camp, que l’assumeix de dilluns a dissabte. Els diumenges el presta mossèn Josep Moreno, de la Parròquia de Sant Bernat Calbó.