El PAM de Reus ha iniciat l'execució d'un 74% de les accions en el primer any vigent

El govern ja ha posat en marxa un 72,5% de les accions contemplades al Pla d’Acció Municipal (PAM) 2019-2023, segons assegurava ahir la vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, que precisava que les actuacions que es donen per íntegrament completades en aquest primer any de vigència del document són un 1,4% del total. Aquesta segona xifra s’explica, tal com argumentava la mateixa Llauradó, perquè «la gran majoria, pràcticament un 90%» de les iniciatives que abasta el PAM «no tenen un final sinó que són per mantenir-se al llarg de tot el mandat i, sota el nostre punt de vista, també més enllà».

L’1,4% d’accions enllestides es tradueix, a la pràctica, en 8 punts dels 559 del PAM, alguns dels quals són «la creació de la Taula de Salut a totes les polítiques, l’actualització del Document Únic de Protecció Civil, la millora del Parc Infantil de Trànsit, la creació de la Comissió de Mobilitat Sostenible, l’elaboració d’un pla director per al Mercat Central o l’aprovació del Reglament Orgànic Municipal». Altres 405 projectes són els que estan en marxa i 146 (un 26,1%) no tenen encara data d’inici.

Llauradó es referia ahir al PAM com una «eina de planificació» i deia que «complim amb el nostre compromís de fer seguiment de com avança el full de ruta, de transparència i de retre comptes, i de portar a terme l’acció de govern». «Marca línies estratègiques: garantir la cohesió social i garantir serveis de qualitat que ens exigeix la ciutadania», apuntava en el mateix sentit la vicealcaldessa. El PAM té quatre eixos: progrés social, espai urbà, desenvolupament econòmic i gestió i organització. Segons les xifres aportades ahir pel govern. El que fa referència a l’espai urbà és el que més s’ha desenvolupat fins ara, amb un 75,4% de les accions iniciades i un 3,1% que ja s’han acabat. Dins d’aquest eix, s’han treballat sobretot propostes vinculades a zones públiques (un 90,5% d’aquestes han començat a caminar) però també les relacionades amb l’urbanisme (87,5%) i amb l’habitatge (92,8%). Continuant amb els eixos, el segon que més contingut ha desplegat és el del progrés social, amb un 75,3% d’accions iniciades i un 0,9% que s’han executat del tot. L’eix de la gestió i l’organització és el que va per darrere.

Adaptar-se al virus

La vicealcaldessa subratllava ahir que el PAM ha resultat ser «prou flexible com per adaptar-se a la situació del 2019 en què el vam aprovar i a les excepcionals circumstàncies que hem viscut al llarg del 2020 a causa de la covid-19». Tot plegat, sostenia, «ens permet seguir invertint en futur i en el creixement de la ciutat». Sobre la incidència de la pandèmia al Pla d’Acció Municipal 2019-2023, Llauradó afegia que «evidentment que n’hi ha hagut però, lluny de suposar un entrebanc per a la seva execució, ha destacat les qualitats de la voluntat d’avançar cap a aquesta cohesió social i impuls econòmic de la ciutat». «Els terminis administratius suspesos per l’estat d’alarma», afegia, «sí que ha alentit algunes qüestions perquè va generar un parèntesi». Un exemple de les conseqüències d’això, tal com detallava Llauradó, «és el retiment de comptes del PAM» ja que «durant un temps, no podíem avançar en la contractació de l’instrument que havíem de contractar perquè la ciutadania pugui fer seguiment de les accions complides». Amb tot, la republicana subratllava que el virus també «ha accelerat altres previsions, com ara la modernització de l’administració, la relació virtual amb la ciutadania, el teletreball del personal laboral i funcionari, o la celebració de sessions de ple telemàtiques; tot això ja estava programat al PAM i, per això, no s’ha vist distorsionat».

Amb les estadístiques a la mà, el govern considera que el trasllat del document a la realitat «va avançant a molt bon ritme, tot i les circumstàncies, i ens satisfà» ja que «tres quartes parts de les accions del PAM ja estan iniciades o fins i tot ja finalitzades». A preguntes de la premsa, Llauradó –que ahir va comparèixer en solitari tot i que el PAM aglutina i promou aspectes dels programes tant d’ERC com de JuntsxReus i Ara Reus, els altres dos partits que formen l’executiu– va negar que el volum més elevat de progressos s’hagi donat a les regidories encapçalades per ERC i deia que «això va d’eixos, no va de regidories estanques», i va subratllar que «s’ha vist un panorama bastant global i conjunt perquè és així com ha estat: han anat avançant totes les accions amb un ritme molt similar i tots els regidors i els seus equips les han anat impulsant, tot i que de vegades ho hagin hagut de fer de forma telemàtica».

De cara al 2021

De cara al pròxim any 2021, la vicealcaldessa detallava que «com que no tenim un cronograma, anirem duent a terme tot allò que incideixi més en el progrés social i en la gestió de l’espai públic, que requereix més atenció en aquests moments de pandèmia, i això no vol dir que obviem els altres».«La qüestió és arribar a finals de mandat havent iniciat la major part d’accions», concloïa. I anunciava que un web permetrà aviat fer el seguiment de l’execució.