Reus ha concedit 739 llicències per la rehabilitació d'habitatges al 2020

Un total de 739 llicències per dur a terme actuacions de rehabilitació o reforma d’habitatges han estat atorgades per l’Ajuntament de Reus al llarg dels primers nou mesos d’aquest 2020, segons dades facilitades pel consistori. Les xifres resulten molt similars a les dels darrers anys, tot i la irrupció de la crisi de la covid-19. Les bastides d’obra i xarxes de protecció s’han fet especialment presents recentment a construccions del nucli.

En detall, els permisos per fer obres majors que s’han concedit fins al setembre de 2020 –encara no s’ha pogut fer el recompte de tancament de l’any, a l’espera que acabi el desembre– han estat 29: fins a 10 es van atorgar entre gener i març, altres 9 entre els mesos d’abril i juny, i 10 entre juliol i setembre. La resta de les 739 llicències d’enaguany, que són 710, es corresponen amb treballs menors. D’aquestes 710, se n’han aprovat 263 al primer trimestre, 143 al segon trimestre i 304 al tercer trimestre. Les dades evidencien, doncs, un repunt a partir del mes de juny, el moment en què va culminar la desescalada de les mesures restrictives per la pandèmia; i es contrauen entre març i juny, coincidint amb l’aplicació de les limitacions més dures i també amb el període en què va mantenir-se vigent l’estat d’alarma.

La quantitat es manté

D’altra banda, al llarg de tot el passat any 2019 les llicències aprovades van ser 1.022: fins a 37 per executar obres menors i 985 estaven orientades a obres majors. I es van repartir de manera més o menys equitativa entre els quatre trimestres. Si només es té en compte el tram que va de gener a setembre, però, els permisos que es van atorgar eren 765 –26 d’intervencions de més ampli abast i 739 d’actuacions menors–, pràcticament els mateixos que al 2020.

Per això, la regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge de Reus, Teresa Pallarès, valora que «el manteniment del número de llicències de rehabilitació d’habitatges, malgrat la crisi de la covid, és una bona notícia». Pallarès sosté que, d’aquesta forma, la qüestió «s’adiu amb alguns dels objectius de la política d’habitatge del govern de Reus: evitar l’envelliment del parc d’habitatges, apostar per la regeneració d’habitatge en contraposició a una política expansiva de la ciutat menys sostenible econòmicament i ambiental, facilitar l’accés de la ciutadania a l’habitatge i dinamitzar el sector de la construcció».

Durant tot l’any 2018 complet, les llicències que es van aprovar a Reus van ser 994: un total de 21 van ser per portara terme obres majors i altres 973 eren per fer obres menors. Entre gener i setembre, però, van ser 743 els permisos que es van concedir, igualment molt repartits tot i que amb una quantitat lleugerament major acumulada en el segon trimestre.

El Pla de Reactivació

El Pla de Reactivació Econòmica i Social de Reus preveu 675.000 euros per ajuts a la rehabilitació d’habitatges, en dues línies que encara són sol·licitables. El primer programa vol impulsar la rehabilitació d’habitatges desocupats per tal d’incorporar-los a la Borsa per a la mediació del Lloguer Social de Reus, i cobreix el 50% de les obres, amb un import màxim de 10.000 euros. El segon busca la rehabilitació dels elements comuns dels edificis i subvenciona –al 50% del cost, fins a un import màxim de 30.000 euros– obres de millora de l’eficiència energètica i eliminació de barreres arquitectòniques, inclosa la instal·lació d’ascensors.

En el primer apartat, la previsió del govern és que es puguin reformar almenys 45 pisos que anirien a parar durant 5,5 anys a la Borsa de Lloguer Social, on ara n’hi hauria prop de 120. Pel que fa a la segona línia –que prioritza immobles que es trobin ubicats dins del nucli i els eixamples antics, o àrees de residència habitual–, s’espera que arribi a 10 comunitats i que altres 25 o 30 puguin rebre assessorament tècnic especialitzat.