«Si tens ganes d'ajudar, tot i que no tinguis gaire temps, val la pena ser voluntari»

Segons ha fet públic l’Ajuntament de Reus, el nombre de persones inscrites per fer de voluntàries a través del consistori s’ha incrementat un 450% durant la pandèmia. A més, s’ha constatat que l’edat de les persones voluntàries ha baixat de manera considerable respecte a anys anteriors, amb una major presència de persones d’entre 18 i 30 anys. L’Àngela Blanco, de 29 anys, relata la seva primera experiència com a voluntària.

—Com s’inicia en el món del voluntariat?

—Feia bastant de temps que pensava fer-me’n, sobretot en alguna entitat que tingués un menjador social, perquè ho havia vist quan vaig estar vivint a Madrid i havia pensat que m’agradaria col·laborar-hi. Però treballant entre setmana, em resultava molt complicat. Fins que aquesta tardor m’he trobat que no tenia feina, i mentre estava pendent d’un nou treball, m’hi vaig apuntar.

—A quin lloc es va adreçar per fer-se voluntària?

—El primer que vaig fer va ser buscar a Internet on es podia fer voluntariat a Reus i em van sortir diverses entitats, com Càritas, Creu Roja, etc. Però després vaig localitzar el Punt del Voluntariat de l’Ajuntament i els vaig enviar un correu electrònic. Ells es van posar en contacte amb totes les institucions que gestionen voluntariat a la ciutat i em van cridar per fer una entrevista. La noia que hi havia em va explicar totes les opcions que tenia i jo li vaig exposar la meva idea de treballar en un menjador social. Vam quedar que ja m’avisaria quan trobés una plaça, i de seguida em van trucar dient que ja podia començar a Càritas.

—En aquella entrevista li van demanar alguna habilitat especial o alguna formació concreta?

—No, només em van demanar el currículum. En el meu cas, per exemple, jo no havia tingut experiència prèvia en un menjador, però no hi va haver cap problema.

—Quant de temps fa que hi col·labora i quines són les seves tasques?

—Vaig començar a l’octubre, així que fa gairebé tres mesos que hi treballo. A causa de la covid el menjador està tancat, així que el que fem és preparar carmanyoles amb el menjar i preparar les bosses perquè les persones que ho necessiten les puguin venir a recollir. Quan m’hi vaig apuntar, em pensava que seria diferent, perquè anava amb la idea que al menjador hi hauria usuaris. No estic tant en contacte amb les persones, que és una cosa que segurament m’hauria agradat molt, però donades les circumstàncies, no es pot fer de cap altra manera. Igualment, estic molt contenta de treballar amb els companys que hi ha allà i amb els responsables que porten el menjador.

—Aquest any hi ha hagut un increment important de gent jove que s’ha sumat al voluntariat. Al lloc on col·labora es nota aquesta major presència de joves?

—No massa. Pel que fa al perfil dels voluntaris, en ser un menjador de Càritas, hi ha molta gent relacionada amb l’església i gent de més de 65 anys. Els més joves som un noi de 20 anys i jo.

—Sent que va ser una decisió encertada, fer-se voluntària?

—Del tot. Si tens ganes d’ajudar, encara que no tinguis gaire temps lliure, encara que sigui un dia a la setmana, val la pena. A mi m’ha aportat molt i m’ha fet sentir molt bé saber que estic ajudant a persones que ho necessiten. Ara al desembre ho hauré de deixar perquè vaig estudiar un MBA en Comerç internacional i me’n vaig a fer pràctiques a la Xina, però va ser una bona decisió. Hi he estat anant quatre dies a la setmana al migdia, i cada vegada que hi vaig en surto molt contenta.