«Les corbates són un gènere noble, m'agraden molt i n'he portat tota la vida»

—Què el porta a regentar un negoci especialitzat en corbates?

—Tenia a Salou algunes tendes que funcionaven bé, que ja anaven soles, i em sobrava temps. Un amic em va oferir la possibilitat de parlar amb els antics propietaris de la corbateria, i vam arribar a un acord. Jo sempre he pensat que les corbates són un gènere noble, m’agraden molt i n’he portat tota la vida, sobretot a la meva terra, Mendoza, a l’Argentina. Així és com va començar tot, i allò que semblava que duraria un any o dos, ha arribat al punt que gairebé podem celebrar les noces d’argent.

—Amb tots aquests anys es deu haver convertit en un autèntic expert de la corbata.

—L’experiència et fa més bon coneixedor del tema, però potser la paraula expert és massa gran. Diguem que tinc molta experiència, i que la puc aplicar.

—Quin tipus de corbates té, a la seva botiga?

—Tinc corbates de seda i corbates que són d’una microfibra especial que tenen molta qualitat, fins al punt que, si no portessin etiqueta, algun espavilat les podria fer passar per corbates de seda. També tinc corbates de llacet. Amb el temps, les corbates s’han anat fent més estretes, abans es portaven molt amples. Això també ha fet que s’allarguin, ara arriben fins al cinturó, o una mica més avall. Així i tot, també hi ha corbates que van néixer estretes, les veiem en la moda dels anys 40 o 50. Aquestes les fa servir més la gent jove, que no es veu amb un pitet sobre la camisa.

—Quins detalls determinen una bona corbata?

—Moltes vegades la qualitat es nota en el tacte. També en el dibuix, si no està actualitzat. Cal pensar que els motius de les corbates també han anat canviant amb el temps. Hi va haver una època en què es portaven les corbates amb ninotets, ossets, etc. Això ja ha passat. Després van venir les corbates a joc amb la camisa, i més endavant els motius petitets. Ara es tornen a dimensionar una mica, s’han fet un pelet més grans una altra vegada. I, pel que fa a les ratlles, sempre hi són. Poc o molt, sempre hi ha corbates de ratlles. Tot això, clar, té moltes derivades, amb modes puntuals que van sorgint.

—Amb més de dues dècades despatxant corbates a la ciutat deu tenir clients de vàries generacions.

—Sí, tinc molts clients fixos, que més que clients, ja són amics. I en aquest sentit he de dir que estic molt sorprès perquè, quan vaig anunciar que em jubilava, ha anat passant per aquí molta gent a desitjar-me el millor. Clients que fa temps que no veia, perquè la corbata és un article que ara ja no es fa servir tant. Tot això m’ha fet sentir molt bé i amb la sensació de feina feta.

—No me’n puc estar de preguntar-li per persones que, a parer seu, llueixen la corbata molt ben portada.

—Doncs alguns polítics la porten molt bé. Per exemple, Artur Mas. El president Trump també porta unes corbates característiques, amb un color determinat i una longitud que té en compte la seva panxa. A la televisió destacaria molt Matías Prats, però molt especialment el presentador de les notícies d’Antena3, Vicente Vallés. A ell el posaria al primer lloc a la llista.

—Està liquidant amb la intenció d’abaixar la persiana el 31 de desembre. Ja té pensat què farà, a partir de l’1 de gener?

—Em trobo en una situació difícil, perquè no vull quedar-me inactiu. El descans del jubilat, en aquest moment, està complicat a causa del virus, perquè no podem viatjar, però tinc diverses alternatives. La família, altres feines que potser podria fer, descansar… Així que, en definitiva, he de valorar diversos factors i decidir. Dit d’una altra manera: no ho sé.