Laboral
Els treballadors del Sant Joan de Reus signen un preacord pel nou conveni
El document final, que es firmarà al gener, lliga DPO i resultats econòmics mentre ho faci el SISCAT
La plantilla de treballadors de l’Hospital Sant Joan de Reus va firmar la setmana passada, tal com detallen fonts del mateix Sant Joan, un preacord pel nou conveni laboral, amb la previsió que el document definitiu quedi rubricat a principis de gener, un cop s’hagi redactat. El darrer conveni havia expirat el 31 de desembre del 2019 i, en aquest últim any, s’ha mantingut en una situació d’ultraactivitat que només podia perllongar-se fins dijous vinent, 31 de desembre de 2020.
Tot i que els detalls del nou acord encara no han trascendit, des de l’Hospital sí que confirmen que les DPO continuaran vinculades als resultats econòmics «però amb una clàusula en la qual el seu pagament tindria el mateix tractament que tinguessin altres centres que apliquen el conveni SISCAT». És a dir, que «si el SISCAT deixés de vincular DPO a resultats, l’Hospital Sant Joan de Reus també faria el pas». Les pròximes DPO que es posin sobre la taula seran les primeres que el personal hagi treballat sota la pressió de la pandèmia i amb l’esforç extraordinari que el seu abordatge ha requerit. Els treballadors mantenen un conveni propi.
La integració de la plantilla a la nova Entitat de Dret Públic (EDP) Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp, després que l’Hospital passés a mans del CatSalut a l’estiu, «està en procés», segons les mateixes fonts. El conveni que es firmarà tindria una vigència d’un any més un altre de prórroga i la pertinent ultraactivitat.
Els punts de vista dels sindicats
El nou text deixa diferents impressions entre els sindicats del Sant Joan, la majoria dels quals n’aborden la valoració amb cautela, a l’espera de la signatura definitiva. Des de SAE, apunten «hem estat tot un any negociant un conveni que només tindrà valor per al 2020, així que se signarà quan s’hagi acabat la seva vigència». I consideren «inacceptable» el fet que «no es recuperi la jornada del 2012 (Decret Rajoy) fins el 2023, quan la resta del sector sanitari ja ho té regularitzat». Tot plegat, «sense tenir en compte que, un cop més, es discrimina el torn nocturn sense reduir la jornada augmentada», cosa que «segurament qui la decideix ha estat poques vegades al peu del llit d’un pacient terminal a les cinc de la matinada». A SAE «no tolerem que aquest conveni, ja vençut, ens condicioni part del sou a l’equilibri pressupostari del centre hospitalari, sabent que fa anys que no es paga aquesta part del salari. Mentrestant, hem de seguir posant incontables demandes perquè se’ns reconeguin els nostres drets».
El sindicat denuncia «greuges comparatius» entre professionals, relacionats amb el temps per passar la informació dels pacients entre torns, i apunta que «és possible que això respongui a l’estratègia divideix i venceràs». SAE es pregunta «fins quan seguiran actuant de forma impune sometent els treballadors a condicions indignes» i demana «assumir les conseqüències de les males decisions». Tot i que «rebem amb agraïment el suport de la gent, que ara ens diu heroïs quan no ho som i només fem la nostra feina, no el sentim per part de l’administració, que ens vol fer cada vegada més petits i convertir-nos en un subproducte de la sanitat».
Per la seva banda, des de SATSE apunten que el nou acord «no és el millor però, en l’entorn en què estem, hem mantingut el conveni propi i amb algunes millores». Amb tot, recorden que «des del març, el ritme de treball ens ha canviat, cosa que se’ns podia fer amb la llei a la mà, però la gent està cansada». Al seu torn, des de CCOO, sostenen que «no perdem l’esperança fins a la signatura del conveni per aconseguir un conveni més just per a tots els treballadors».